(143)
Beneït sigui el Senyor, la meva roca
1 Del recull de David. Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que m’ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat.
2 Amor meu i ciutadella, fortalesa i salvador meu, és el meu escut i en ell em refugio: ell sotmet el poble al meu govern.
3 Senyor, què és l’home per a fixar-t’hi? Què és un mortal perquè el tinguis en compte?
4 L’home s’esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra.
5 Senyor, decanta la volta del cel i baixa; toca les muntanyes i que treguin glops de fum.
6 Dispersa els adversaris fulminant-los amb els llamps, desconcerta’ls disparant les teves fletxes.
7 Allarga la mà des de dalt, salva’m i allibera’m de l’aiguat, de les mans dels estrangers,
8 que parlen de déus que no són res i alcen la dreta jurant falsament.
9 Déu meu, et dedicaré un càntic nou acompanyant-me amb l’arpa de deu cordes.
10 Tu dones als reis la victòria i salves de l’espasa maligna David, el teu servent.
11 Salva’m i allibera’m de les mans dels estrangers, que parlen de déus que no són res i alcen la dreta jurant falsament.
12 Que els nostres fills s’assemblin a plançons que s’han fet grans amb vigor jove, i les nostres filles, a pilastres ben tallades, a pilastres d’un palau.
13 Que les nostres sitges siguin plenes i proveeixin a vessar, que es propaguin les ramades a milers, a miríades en els nostres termes,
14 i que els nostres bous arribin carregats. Que no ens obrin una bretxa a la muralla ni ens hàgim de rendir a l’enemic; que no sentim el crit d’alarma per les places.
15 Feliç el poble que frueix de tot això! Feliç el poble que té el Senyor per Déu!