Agar

Significat d'Agar

(heb. Hâgâr, «fugida [fugida]» o «forastera»; en inscripcions nab., suar., pal. i en un
segell trobat en Jericó apareixen les formes hgr i hgrw, «ciutat [districte]»; gr.
Hagár).
Serva egípcia d'Abrahán, tal vegada adquirida durant la seva estada a Egipte (Gn. 16:1;
cf 12.10,16). Per insistència de Sara, Abrahán va prendre a Agar com a esposa secundària
d'acord amb els costums de l'època, després d'haver estat en Canaán uns
10 anys (CBA 1:329,330). Llavors tenia 84 anys d'edat i no tenia fills, i
mitjançant aquest acte esperava tenir un hereu. Quan Agar va saber que estava
embarassada, va mirar amb menyspreu a la seva mestressa. Per això Sara va tractar amb duresa a la seva serva
la que va fugir al desert. Mentre deambulava entre Cades i Bered, en camí a
Egipte, un àngel del Senyor se li va aparèixer al costat d'un pou i la va enviar de tornada al seu
mestressa, prometent-li que el seu fill originaria una gran nació. Aquesta experiència la
va conduir a cridar al pou: Pou del Vivent-que-em-veu.* Va obeir la indicació del
àngel, va tornar al campament d'Abrahán i més tard va donar a llum un varoncito, a qui
Abrahán va cridar Ismael* (16:1-16).
Alguns anys més tard, Ismael es burlava del petit Isaac, qui li havia nascut
després a Sara (Gn. 21:9). La «burla» es descriu en Gá. 4.29 com una persecució.
Llavors Sara va demanar que Agar i Ismael fossin expulsats del grup familiar. Abrahán
no va accedir a la demanda, però va rebre indicació divina que havia de fer-ho. Agar i
el seu fill van ser acomiadats. Es van perdre en el desert de Beerseba i estaven a
punt de perir de set quan se'ls va aparèixer una altra vegada l'àngel del Senyor, els va dirigir
a un pou i li va recordar a Agar la seva promesa anterior respecte a Ismael (Gn. 21:9-
19). L'últim esment d'Agar en l'AT és una referència a la seva elecció 26 d'una
dona egípcia com a esposa del seu fill (v 21). En el NT la hi assenyala com un símbol
de l'antic pacte (Gá. 4.22-31).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AGAR

AGAR segons la Bíblia: «errant».
Forma grega del nom hebreu «Hagar», esclava egípcia de Sara.

«errant».
Forma grega del nom hebreu «Hagar», esclava egípcia de Sara. Abraham la va acceptar com a concubina, segons el costum semítica de llavors, sent Sara estèril (Gn. 16:1), i tenint ja 76 anys.

Agar va ser acceptada com a tal a petició de Sara, que volia obtenir el títol de mare i fer possible la successió d'Abraham.

Quan Agar, enorgullida per estar encinta, es va burlar de Sara, ésta va recórrer a Abraham, ja que era ja esclava d'ell; éste va acabar el concubinat i va lliurar l'esclava a la seva propietària, qui la va ultratjar de tal mode que Agar va fugir al desert; allí se li va aparèixer un àngel, el qual li va ordenar tornar a casa de Sara i li va anunciar que el fill de les seves entranyes, (Ismael), seria pare de pobles i home fort (Gn. 16). (Vegeu ISMAEL)

Després del naixement d'Isaac la rivalitat va continuar entre les dues dones i de nou Agar i el seu fill van marxar al desert, on estaven a punt de morir de set, quan una altra vegada l'àngel els va mostrar les fonts d'aigua.

Amb l'ajuda de Déu van sobreviure en el desert i Ismael va créixer allí (Gn. 21). L'últim passatge que esmenta Agar en l'Antic Testament ens mostra a ésta buscant dona per al seu fill a Egipte, país d'on ella mateixa havia sortit (Gn. 21:1-21).

Pablo ens dóna l'aplicació al·legòrica d'aquests successos (Gá. 4.21-31), mostrant la llibertat en què ens situa el nou pacte, en la gràcia, enfront de l'esclavitud en què recauen aquells que es tornen a subjectar a la llei (Gá. 5:1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AGAR