Penjament

Significat de Penjament

(heb. tâlâh i jânaq; yâqa{, mejâ, {êts i a vegades tâlâh, «empalar»; gr. apánjÇ,
kremánnumi o krémamai).
Acció de matar a algú suspenent-ho d'una corda o cosa semblant amb un
nus escorredor passat al voltant del coll (Nm. 25:4; Dt. 21.22, 23; 2 S. 21:5-9;
Est. 2.23; 9.14; alguns erudits creuen que alguns o tots aquests exemples es
refereixen a l'empalamiento). Encara no es va confirmar que en temps prehel·lenístics
existís la mort per penjament com a pena capital. No obstant això, els cossos de
els qui havien estat ajusticiats per altres mitjans, a vegades eren penjats (exposició
que augmentava la infàmia soferta pel criminal i servia d'advertiment; Gn. 40:19,
22; Dt. 21.22; Jos. 10.26; 2 S. 4.12). I també existeixen registres de suïcidi per
penjament en temps primitius, abans que arribés a ser una forma oficial de
execució (2 S. 17.23). En temps de Crist, la mort per penjament era comú
(Mt. 27:5).
Com es va dir anteriorment, en uns certs passatges bíblics on se l'esmenta com
pràctica persa, el «penjament» es referiria a l'empalamiento, una forma de pena
capital il·lustrada en molts relleus assiris amb escenes de guerra: un pal agusat,
enterrat verticalment en el sòl, i la víctima empalada de 2 maneres. 1. Li la
asseia sobre la punta i l'empenyien cap avall. 2. Se li introduïa el pal per
sota les costelles cap amunt (fig 11). Darío va amenaçar amb castigar a tots els
transgressors del seu decret amb l'empalamiento (Esd. 6.11), i Amman va pensar aplicar
#aqueix forma de mort a Mardoqueo, però la va sofrir ell mateix (Est. 5.14; 7.10). Vegeu
Forca.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PENJAMENT

PENJAMENT segons la Bíblia: Forma de càstig molt comú a Egipte, Pèrsia i Palestina; després d'executat el criminal, es penjava el seu cadàver en un arbre o pal.

Forma de càstig molt comú a Egipte, Pèrsia i Palestina; després d'executat el criminal, es penjava el seu cadàver en un arbre o pal.

Si el cadàver es deixava a la mercè dels ocells de rampinya, era encara més denigrant el càstig, i exemplar per al poble. Després se sepultava secretament i de nit (Dt. 21.23). També era un mode de suïcidar-se (2 S. 17.23; Mt. 27:5).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PENJAMENT