Peniel
Significat de Peniel
(heb. penûêl i penîêl, «rostre [visió] de Déu»).
1. Lloc prop del riu Jaboc, a Transjordània, on Jacob va lluitar contra l'àngel
de Jehová i va rebre un nou nom per #aqueix experiència (Gn. 32:30, 31). En
temps de Gedeón 914 se l'esmenta com un lloc fortificat amb una torre.
Per la seva hostilitat cap a la causa de Gedeón, éste ho va destruir i va matar a les seves
habitants (Dj. 8:8, 9, 17); Jeroboam I l'hauria reconstruït (1 R. 12.25).
Sisac d'Egipte ho esmenta en la llista de ciutats de Judà i Israel que
va conquistar, escrivint-ho Pnir. El lloc ha estat identificat amb Tulul
edh-Dhahab, a uns 16 km al nord de Salt, en el Wâd§ Zerqa. Mapa VI, D-4.
2. Torre que es trobava en la localitat de Peniel* 1 (Dj. 8:8,9,17).
3. Descendent de Benjamí (1 Cr. 8.25).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PENIEL
PENIEL segons la Bíblia: «rostre de Déu».
Campament a l'est del Jordán.
Jacob li va donar aquest nom després d'haver lluitat amb l'àngel, «perquè va dir: Vaig veure a Déu cara a cara, i va ser lliurada la meva ànima» (Gn. 32:30-31).
«rostre de Déu».
Campament a l'est del Jordán.
Jacob li va donar aquest nom després d'haver lluitat amb l'àngel, «perquè va dir: Vaig veure a Déu cara a cara, i va ser lliurada la meva ànima» (Gn. 32:30-31).
En l'època dels Jutges hi havia una torre allí, que Gedeón va destruir, i una ciutat els habitants de la qual va passar a degolla (Dj. 8:8, 9, 17).
Jeroboam I va fortificar Peniel (1 R. 12.25).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).