Ala
Significat d'Ala
kanap (¹n:K;
, 3671), «ala». El terme hebreu també es troba en llengües semíticas (ugarítico, acádico, arameu, siríaco i aràbic) i en egipci. Kanap ha mantingut el seu significat també en hebreu rabínic i modern. En l'Antic Testament kanap apareix en el primer relat de la creació: «I va crear Déu els grans animals aquàtics, tots els éssers vivents que es desplacen i que les aigües van produir, segons la seva espècie, i tot ocell alat segons la seva espècie. Va veure Déu que això era bo» (Gn 1.21 rva; cf. Sal 78.27). La frase idiomàtica, «tot el que té ales», especifica ocells voladors: «Van entrar ells i tots els animals segons la seva espècie, tots els animals domèstics segons la seva espècie, tots els animals que es desplacen sobre la terra segons la seva espècie, tots els ocells segons la seva espècie, i tot ocell, tot el que té ales» (Gn 7.14 rva). L'última frase es tradueix «tot ocell de tota espècie» (rvr), «tota classe d'ocells» (lba), «tota classe d'ocells i éssers alats» (bj), «ocells de tot plomatge» (nbe), «insectes alats» (bla).
La paraula «ala» es troba 109 vegades en l'Antic Testament hebraico. Es destaquen en particular les descripcions dels dos querubins de fusta en el temple de Salomó i la visió d'Ezequiel de les dues «criatures» o querubins. També en altres passatges la Bíblia parla de les «ales» dels querubins (Éx 25.20; 37.9) i serafins (Is 6.2).
Com a extensió de l'ús de «ala», kanap significa «extrem». La vora inferior o costura d'un vestit es coneixia com kanap. El «plec» (kanap; «faldilla» rvr) del vestit servia per a portar objectes (Hag 2.12). Saúl va esquinçar la vora (kanap; «punta» rvr) del mantell de Samuel (1 S 15.27). El punt més extrem d'una terra es coneixia com kanap i es tradueix en la rvr com a «confins»: «Ell aixecarà bandera per a les nacions, i ajuntarà als bandejats d'Israel. Reunirà els dispersos de Judà des dels quatre confins de la terra» (Is 11.12; cf. Job 37.3; 38.13; Ez 7.2).
En sentit metafòric, es diu que Déu protegeix el seu poble com un ocell protegeix els seus pollets amb les seves «ales» (Dt 32.11). El salmista descriu la cura i la protecció de Déu en termes de «ombres» i de «ales» (Sal 17.8; cf. 36.7; 57.1; 61.4; 63.7; 91.4). Usant la mateixa metàfora, Malaquías espera una nova era quan «naixerà el Sol de justícia, i en les seves ales portarà salvació; i sortireu, i saltareu com a vedells del ramat» (4.2).
Quan les nacions es comparen simbòlicament amb ocells, kanap connota la idea de terror i conquesta. Això s'expressa amb claredat en la paràbola d'Ezequiel de les dues àguiles i la vinya: «Vaig donar que així ha dit el Senyor Jehovah: Una gran àguila de grans ales, llargs membres i plena d'un plomatge de diversos colors, va venir al Líban i va prendre la copa del cedre. Va arrencar la punta de la seva renovo, ho va portar a una terra de mercaders, i la va posar en una ciutat de comerciants» (Ez 17.3–4 rva). S'ordena al creient procurar l'empara de Déu quan li assetja l'adversitat i els adversaris li envolten: «Amb les seves plomes et cobrirà, i sota les seves ales estaràs segur; escut i adarga és la seva veritat» (Sal 91.4).
La Septuaginta ofereix les següents traduccions: pteruks («ala»); pterugion («fi; vora») i pteros («emplumado; alat»).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).