Akrabbim

AKRABBIM (LLOC) [ Heb ˓aqrabbı̂m ( עַקְרַבִּים) ]. El nom, que significa "escorpins", és part del nom geogràfic compost dt.˓ăleh ˓aqrabbı̂m ("ascens d'escorpins"). Segons Números 34: 4; Jos. 15: 3; Jutges 1.36, Akrabbim era un punt més extern en la davantera S del territori de la Judea al SOTA  del Dead S ea. El nom pot equiparar-se amb ˓qrbt jeroglífic esmentat en les llistes topogràfiques del temple mortuori d'Amenhotep III a Tebes (Edel: llista "B N li.11"), que al seu torn sembla ser idèntic a un nom conservat com mqrpt en la gran Llista Palestina de Thutmosis III (núm. 94). Aquest últim és probablement una mala interpretació d'una forma ˓qrptsupuestamente existent en una versió anterior de la llista (Görg 1974a; però veure Redford 1982). L'ascens d'Akrabbim ha d'estar connectat amb un dels passos entre Arabah i Wadi Fiqre i Kurnub. En general, s'identifica amb Naqb eṣ-Ṣfar (Abel 1933; Noth Joshua HAT; però cf. Aharoni LBHG ). Hi havia tres estacions de pas de baix cap amunt, conegudes avui com Rugm Ṣfar, Khirbet Ṣfar i Qaṣr Ṣfar,tots els quals eren -d'origen nabateo, romà en reparació i bizantí en reconstrucció- (Glueck 1959: 207). L'ascens pot haver estat un punt de parada en les antigues rutes d'expedició dels reis egipcis a les diferents mines de coure pròximes a l'Arabah i als llocs de Transjordània ja en el segle XVIII. (Haider 1987). En l'època romana i bizantina, el pas servia com una via convenient i important des de la mar Mediterrània a Edom, Moab i Elat (Harel 1959; 1967). El nom de l'ascensió, l'àrea adjacent sembla ser l'AKRABATTENE on Judes Maccabeus va derrotar als idumeus (1 Mac 5: 3).

Bibliografia

Abel, F.-M. 1933. Géographie de la Palestine, I. Paris.

Edel, E. 1966. Die Ortsnamenlisten aus dem Totentempel Amenophis III. Bonn.

Glueck, N. 1959. Ríos en el desert. Nova York.

Görg, M. 1974a. Zoom -Skorpionenpass- (Núm. XXXIV 4; Jos. XV 3). VT 24: 508-9.

—. 1974b. Untersuchungen zu hieroglyphischen Wiedergabe palästinischer Ortsnamen. Bonner Orientalistische Studien , ns 29. Bonn.

Haider, P. 1987. Zoom Moab-Feldzug Ramses ‘II. SAK 14: 107-23.

Harel, N. 1959. La calçada romana en Dt. aleh Aqrabim (l'Ascensió " dels escorpins"). IEJ 9: 175-79.

—. 1967. Camins israelites i romans en el desert de la Judea. IEJ 17: 18-26.

Keel, O. i Küchler, M. 1982. Orte und Landschaften der Bibel. II. Zürich.

Redford, D. 1982. Un itinerari de l'Edat de Bronze a Transjordània. JSSEA 12: 55-74.

      M. GÖRG