Apostol

Significat d'Apostol

És deure i honor de tot deixeble de Crist, Lc. 19.24-26, Jn. 4.53, 14.12-14, Mc. 16.17-18. Tot cristià ha d'imitar a Jesús, viure i fer el que ell va fer.
Crist “tria” als seus apòstols, a cada cristià, no nosaltres a ell, Jn. 15.16.
Qualitats de l'Apòstol:
– Rectitud d'intenció, Mt. 5.16.
– Humilitat de començaments, Mt. 13.31.
– Disponibilitat, Mt. 15.33-38, Lc. 1.18.
– Abnegació, Lc. 10:3-4
– Unitat, Jn. 4.32-38, 17.21-24.
– Urgència, Mt. 9.36, Lc. 5:1920
– Finalitat: Anunciar a Jesucrist, Jn.1:4-41, 15.26-27.
– Mig Principal: La unió amb Déu, Mt. 9.37, Jn. 15:5.
Els Dotze Apòstols: Mc. 10:1-4, Lc. 6.14.
– Crida, Mt. 4.18, Jn. 1.40
– Predilectes, Mt. 16:1, 26:36.
– Deixeble estimat, Jn. 13.23.
– Les seves febleses, Mt. 16:5,23; 20.20-28, 26:40, Mc. 14.10,30.
– Missió i poders, Mt. 10:1-8, Lc. 9
– Missió dels 72, Lc. 10.
– Comissió final, el gran mandat i poders, Mt. 28:19-20, Mc. 16,15-18.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: APOSTOL

APÒSTOL segons la Bíblia: La paraula prové del grec «apostelo», que significa «enviar darrere de si» o «de part de».

La paraula prové del grec «apostelo», que significa «enviar darrere de si» o «de part de».
En el Nou Testament s'aplica a Jesucrist, que va ser enviat per Déu per a salvar al món (He. 3:1), encara que s'aplica més comunament a les persones que van ser enviades en comissió pel mateix Salvador; això és, a cadascun dels dotze deixebles triats per Jesús per a formar el seu cos especial de missatgers: Pedro, Andrés, Juan, Santiago fill de Zebedeo, Felipe, Bartolomé, Tomás, Mateo o Leví, Simón Zelote, Judes Lebeo o Tadeo, Santiago fill d'Alfeo, Judes Iscariote.

Després de la seva traïció, aquest últim va ser substituït per Matías (Mt. 10:2-42; Hch. 1.15-26; vegin-se els criteris en 1.21, 22). Encara que no triat per Crist juntament amb els anteriors, Sant Pau va anar també divinament anomenat i instituït per Ell com a apòstol especial als gentils (Hch. 9:1-31; 1 Co. 9.11).

Pablo podia acreditar el seu títol d'apòstol per haver vist a Crist ressuscitat (Gá. 1.12; 1 Co. 15).
Els apòstols van ser considerats com els caps superiors de l'Església primitiva i dipositaris directes de la tradició cristiana.

Eren tinguts en gran respecte, però cap d'ells va exercir prevalgut infal·lible i suprem. Encara que hi ha diverses tradicions respecte a la vida, treballs i fi que va tenir cadascun dels apòstols, després del narrat en Fets, res se sap d'això a punt fix.

El «Credo dels Apòstols» no va ser escrit per ells, però es diu així perquè tanca en compendi les doctrines principals que professava l'Església primitiva, basant-se en els ensenyaments apostòlics.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: APOSTOL