Artesà

Significat d'Artesà

(heb. jârâsh, un terme genèric).
Persona hàbil en treballs manuals. La tradició hebrea establia que cada
noi aprengués un ofici. Adán va rebre instrucció com a jardiner (Gn. 2.15);
Jesús va ser fuster (Mr. 6:3); Pablo, fabricador de botigues o carpes (Hch. 18:3). La
societat en temps bíblics tenia constructors de vaixells (2 Cr. 9.21), rajolers
(Gn. 11:3; Ex. 5; Is. 9.10), fusters (2 R. 22:6; Esd. 3:7; Is. 41:7), rentadors
(Malament, 3:2; Mr. 9:3), paletes (2 S. 5.11; 2 R. 12.12; 2 Cr. 24:12, LPD), artesans en
metalls (Ex. 25:31-39; 26:37), adobers (Hch. 9.43), llenyataires (1r 5:6, 15),
teixidors (Ex. 36:8), etc. El rerefons social de la narració bíblica implica artesans
de moltes classes, encara que no se les esmenta a totes específicament; per exemple:
sabaters, projectistes i constructors de camins, d'aqüeductes, etc. Vegeu
Artífex.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARTESÀ