Atarot
Significat d'Atarot
(heb. Atârtôh, «corones [diademes]»).
1. Població a la Transjordània que Moisès va prendre del rei d'Hesbón i que els gaditas
van reconstruir (Nm. 32:3, 34). Mesa, rei de Moab, pretén haver-la pres de Gad
(Pedra Moabita,* línies 10-13). Ha estat identificat amb Khirbet jAtt~rûs, a uns 4
km al nord-est de Maqueronte i a uns 9,6 km al nord-oest de Dibón. Mapa VI, E-4.
2. Poblat situat a la frontera d'Efraín i Benjamí (Jos. 16:2), molt probablement
Atarot-adar.*
3. Poble de la frontera d'Efraín cap al Jordà (Jos. 16:7), que Glueck va identificar
plausiblement amb Tell el-Ma5ar (que està en el Wâd§ Fârjah, a uns 6 km al
nord-oest del pont de Damié sobre el Jordà).
Bib.: N. Gluek, AASOR XXV-XXVIII, Part I (1951):418, 419.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ATAROT
ATAROT segons la Bíblia: «corones» (heb.). (a) Ciutat a l'est del Jordán, construïda o reconstruïda pels gaditas (Nm. 32:3, 4).
«corones» (heb.). (a) Ciutat a l'est del Jordán, construïda o reconstruïda pels gaditas (Nm. 32:3, 4).
Identificada amb «Khirbet-attarus», 31° 36′ N, 35° 42′ E.
(b) Ciutat en els límits d'Efraín i Manasés (Jos. 16:2, 7).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).