Bartolomé, evangeli

BARTOLOMÉ, EVANGELI (PREGUNTES) DE. Un escrit esmentat per Jerónimo en el pròleg del seu comentari sobre Mateo (la referència del qual pot derivar d'Orígens), i per Epifanio el Monjo ( vita virg. 24-25). Una referència del venerable Beda ( Luc. Ev. Expos. 1) probablement prové de Jerónimo, igual que una en el Decretum Gelasianum, que enumera els -evangelis en el nom de Bartolomé- com els que han d'evitar-se. Un evangeli de Bartolomé pot ser citat pel pseudo-Dionisio Areopagita ( místic 3), qui atribueix dues frases al beneït " Bartolomé". El Syr Book of Hierotheos també conté una cita d'una oració escrita pel "diví Bartolomé".

No existeixen textos d'un Evangeli de Bartolomé, però es conserven dues obres associades amb el nom de Bartolomé: Preguntes de Bartolomé es conserva en manuscrits grecs, llatins i eslaus; el Llibre de la Resurrecció de Jesucrist, de Bartolomé l'Apòstol, es conserva en un manuscrit copte complet i en diversos altres fragments coptes. Totes dues obres provenen d'originals grecs, i comparteixen afinitats entre si, com el descens de Jesús als inferns i l'alliberament d'Adán, a més del protagonisme de Bartolomé com a garant de les tradicions. És possible que -tots dos corrents de la tradició es remunten a una tradició especial Bartolomé de les 3d segles o 4a- ( NTApocr1.508), però no és clar si deriven d'un evangeli subjacent de Bartolomé.

Preguntes de Bartolomé.Aquesta obra, potser una composició d'origen egipci del segle V, és una col·lecció de diàlegs reveladors. Bartolomé apareix com el principal interrogador audaç, que busca coneixement del Jesús ressuscitat, de María i de Beliar, particularment sobre el cel i l'inframón. El contingut del llibre pot descriure's segons els cinc capítols en els quals s'ha dividit. (1) A petició de Bartolomé, Jesús ressuscitat relata com va desaparèixer de la creu per a descendir a l'inframón. Relata una conversa allí entre un Hades temorós i Beliar (el diable) i descriu breument com va lligar a Hades i va criar als patriarques i especialment a Adán. El diàleg finalitza amb un breu intercanvi sobre els sacrificis i les ànimes que Jesús rep en el paradís. (2) A instàncies dels altres apòstols, Bartolomé li pregunta a María com "va concebre l'incomprensible", o com "va portar al que no es pot carregar". Després d'una oració, demana als apòstols que la subjectin mentre ella revela que va ser visitada en el temple per una figura angelical. Rep un baptisme de la rosada celestial i participa d'una Eucaristia quan la figura angelical produeix miraculosament un pa i una copa. Després se li promet que després de tres anys concebrà al seu fill. Però el seu relat s'interromp: de la seva boca surt foc i el món està a punt de consumir-se quan Jesús la silencia. Per tant, s'impedeix un relat de la concepció en si, sobre la qual havia preguntat Bartolomé. (3) Set dies abans de la seva ascensió, Jesús ressuscitat concedeix als apòstols un breu cop d'ull de l'abisme. Estan aclaparats davant la vista, però no es descriu. (4) Pedro li prega a María que demani una revelació de "tot el que hi ha en els cels". En un breu intercanvi, María es nega, però revela que en ella el Senyor va restaurar "la dignitat de la dona". Jesús llavors concedeix la petició de Bartolomé de veure i interrogar a Beliar, l'espantosa aparició de la qual es descriu. Bartolomé, amb el seu peu sobre el coll de Beliar, s'assabenta de nombrosos àngels i càstigs per als malvats. El diable també relata com ell i els seus àngels havien rebutjat el mandat de Miguel d'adorar a Adán, la imatge de Déu, i com va fer a Eva susceptible a la desobediència en profanar l'aigua que bevia amb la suor del seu cos. El diàleg està intercalat amb tres reverents oracions de Bartolomé. Al final, Jesús adverteix a Bartolomé que les revelacions han de mantenir-se en secret, i Bartolomé conclou amb una doxologia. (5) Quan Bartolomé li demana a Jesús que nom el pitjor dels pecats, ell nomena hipocresia, calúmnia, "el pecat contra l'esperit sant", és a dir, parlar mal de qualsevol que serveixi al Pare i fer un jurament pel cap de Déu. . Bartolomé rep llavors l'encàrrec de predicar i planteja una pregunta final sobre les conseqüències dels pecats de la luxúria. La resposta de Jesús lloa el celibat i també permet la validesa del matrimoni. Però agrega que "el que peca després del tercer matrimoni és indigne de Déu". La resposta de Jesús lloa el celibat i també permet la validesa del matrimoni. Però agrega que "el que peca després del tercer matrimoni és indigne de Déu". La resposta de Jesús lloa el celibat i també permet la validesa del matrimoni. Però agrega que "el que peca després del tercer matrimoni és indigne de Déu".

En termes de gènere dels Evangeli de Bartolomé poden ser comparats amb uns altres dels primers cristians diàlegs posteriors a la resurrecció de Jesús amb els seus seguidors, per exemple , Epistula Apostolorum , Diàleg del Salvador, Sophia Jesu Christi , i Pistis Sophia. En termes de contingut, els erudits han notat afinitats amb els Fets de Pilato, l'Evangeli  de Gamaliel i l'Evangeli  de Nicodemo, especialment en el descens a l'inframón. Les representacions de l'inframón poden basar-se en motius de la religió popular egípcia. El text també pot reflectir el coneixement del Protoevangelio  de Santiago i elEvangelio de la infància de Tomás. La recomanació sobre el matrimoni té un paral·lel en les Constitucions Apostòliques. S'han observat paral·lels als textos gnòstics en un estudi primerenc de Bonwetsch, però Beeston nega qualsevol inclinació gnòstica en el relat de María de l'Anunciació (2) i emfatitza el desenvolupament del relat d'una doctrina catòlica de l'Eucaristia (Beeston 1974: 127; veure també TRE 3: 316-62).

Bibliografia

Beeston, AFL 1974. The Quaestiones Bartholomae. JTS 25: 124-27.

Bonwetsch, N. 1897. "Die apokryphen Fragen donis Bartholomaus". NGWG Phil.-hist. Kl. 1-42.

James MR 1924. L'Evangeli de Bartolomé. Pàgines. 161-81 en El Nou Testament Apòcrif. Oxford.

      JON B. DANIELS