Ben-hesed

BEN-HESED (PERSONA) [Heb ben-ḥesed ( בֶּן־חֶסֶד) ]. Un prefecte encarregat de subministrar provisions per a l'ús del palau un mes a l'any des del tercer districte administratiu de Salomó (1 Reis 4.10).

El districte de Ben-hesed incloïa Arubboth, Socoh i la regió d'Hepher. Els estudiosos coincideixen a situar a Socoh en Eš-Šuweikeh en el borda E de la plana de Sharon, a uns 16 km al NO  de Samaria. Alguns, no obstant això, col·loquen a Arubboth i Hepher en la plana de Sharon (mapa, Aharoni LBHG 308), mentre que uns altres els situen a la regió muntanyenca a l'est de Socoh. L'evidència de Samaria Ostraca i el treball arqueològic recent donen suport a l'última opinió (Zertal 1984), per la qual cosa l'àrea de Ben-hesed probablement corresponia a l'àrea central de Cisjordanian Manasseh.

Ben-hesed significa "fill d'Hesed". Hesed va anar probablement una forma hipocorística d'Hesediah (que significa -Yahweh ha estat fidel als seus-) o similar ( IPN , 183). La forma patronímica del nom Ben-hesed s'ha explicat de diverses formes. Alt creia que els prefectes de Salomó els noms dels quals començaven amb "Ben-" corresponien a districtes de població predominantment cananea; basat en paral·lelismes d'Ugarit i altres llocs, va suggerir que aquests prefectes eren d'extracció cananea i ocupaven llocs hereditaris amb el nom de la persona que els va ocupar per primera vegada (1950: 22). Alternativament, un contratemps primerenc pot haver destruït part del text d'1 Reis 4, deixant sol patrónimos en cinc casos. D'acord amb aquesta teoria, algunes traduccions modernes fan ben-ḥesed com -[. . .] fill de Jesed. "

El traductor de la Septuaginta sembla haver tingut dificultats en 1 Reis 4.10, ja que gran part del versicle, incloses les preposicions hebrees comunes, està transcrit, no traduït. La possibilitat que el Vorlage del traductor fos corrupte llança dubtes sobre el valor crític del text del grec en aquest punt. En el costat oposat de l'heb ben-ḥesed, la LXX B diu "fill d'és ōth " , mentre que Lucian té " machei fill d'ech ō (bēr) " (vegeu més Rahlfs 1911: 227-29).

Bibliografia

Alt, A. 1950. Menschen ohne Namen. ArOr 18: 9-24.

Lemaire, A. 1972. Le -Pays d'Hépher- et els -Filles de Zelophehad- à la lumière donis ostraca de Samarie. Semitica 22: 13-20.

Na˒estimen, N. 1986. Fronteres i districtes en historiografia bíblica. Estudis Bíblics de Jerusalem 4. Jerusalem.

Rahlfs, A. 1911. Lucians Rezension der Königsbücher. Septuaginta-Studien 3. Göttingen.

Zertal, A. 1984. Arubboth, Hepher i el tercer districte salomònic. Tel Aviv (en hebreu).

      FREDERICK W. KNOBLOCH