Bendicion

Significat de Bendicion

– És
pregar per la felicitat d'algú, o cuidar i protegir o glorificar. En l'A. T.
La bendiciï½n del pare era importantï½avenc (Gen. 27:4-12, 27:29).

– De
Jesï½s als niï½us i discï½pulos: Mc. 10.16, Lc. 24:50-51).

–
Ritual: On es beneeix el pa i l'Eucaristï½a: Mt.14.19, 26:26, Lc.24:30.

–
Bendiciï½n a Marï½a: Lc. 1.42, 1.48, 2.34.

– A els
fills d'Israel: Nï½m. 6.22-27.

–
Bendiciï½n preciosa: 2 Cor. 13.13,14.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BENDICION

BENEDICCIÓ segons la Bíblia: Hi ha dues aplicacions distintes de la paraula «benedicció / beneir». Déu beneeix al seu poble, i el poble beneeix al seu Déu.

Hi ha dues aplicacions distintes de la paraula «benedicció / beneir». Déu beneeix al seu poble, i el poble beneeix al seu Déu, usant-se constantment la mateixa paraula per a tots dos actes.

Per això és evident que ha d'usar-se en més de dos sentits. D'una banda llegim que «el menor és beneït pel major» (He. 7:7), i encara que aquest passatge es refereix a Melquisedec beneint a Abraham, el mateix és cert respecte a Déu i Les seves criatures: en concedir favors, és solament Déu que pot beneir.

El cristià pot dir: Déu «ens va beneir amb tota benedicció espiritual en els llocs celestials en Crist» (Ef. 1:3), però en aquest mateix versicle acabat de citar es troba «Beneït sigui el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist», la qual cosa significa «gràcies siguin donades al Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist».

Això queda addicionalment aclarit pels registres de la institució del sopar del Senyor. En Mateo i Marcos, el Senyor va prendre el pa i «el va beneir». En Lucas i 1a Corintis (1 Co. 11.24) va prendre el pa, «i va donar gràcies».

«Tota bon obsequi i tot do perfecte descendeix de l'alt, del Pare de les llums» (Stg. 1.17). Això és la benedicció de Déu sobre nosaltres, i per la qual nosaltres a la nostra vegada beneïm a Déu donant gràcies, lloança i adoració.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BENDICION