Benaia

Significat de Benaia

(heb. Benâyâh[û], «Yahweh ha edificat [fet; va edificar]» o «Yahweh [és] el
constructor»; també apareix en antics segells heb.).

1. Levita de Cabseel, en Judà (2 S. 23.20), el pare del qual -un líder del casa
sacerdotal d'Aarón- va portar 3.700 homes per a ajudar a posar a David en el
tron (1 Cr. 12.27). Benaía, un dels valents de David, va matar a 2 lleons de
Moab i a un gegant egipci (2 S. 23.20, 21; 1 Cr. 11.22, 23). Va ser el
comandant de la guàrdia personal de David (2 S. 8.18; 20.23), i també
dirigia la divisió militar del 3er mes (1 Cr. 27:5, 6). Juntament amb les seves forces
va romandre fidel al rei durant la rebel·lió d'Absalón (2 S. 15.18; 20.23) i
durant la temptativa d'Adonías d'apoderar-se del tron (1 R. 1:8). Va ser un de
els encarregats de conduir a Salomó a la cerimònia de coronació en Gihón (v
38). Sota Salomó va ser el comandant en cap de les forces armades (2.35), i
va complir amb l'ordre d'executar a Adonías (vs 24, 25), a Joab (vs 28-34) i a
Simei (vs 36-46).

2. Home de Piratón, comptat entre el 2n 155 grup dels valents de David (2
S. 23.30; 1 Cr. 11.31), que va comandar la divisió militar del 11è mes (1 Cr.
27:14).

3. Descendent de Simeón (1 Cr. 4.36).

4. Músic levita que tocava la lira en el grup que va escortar l'arca cap a
Jerusalen, i també a la botiga que David va erigir per a l'arca (1 Cr.
15.18-20; 16:5).

5. Sacerdot que tocava la trompeta en el grup que va escortar l'arca cap a
Jerusalem, i també a la botiga que David va erigir per a ella (1 Cr. 15.24;
16:6).

6. Levita que descendia d'Asaf (2 Cr. 20.14).

7. Levita supervisor al servei d'Ezequías (2 Cr. 31:13).

8, 9, 10, 11.

Quatre israelites -un de la família d'Aturs, un altre de la família de Pahatmoab,
un altre de la família de Bani i un altre de la família de Nebo-, cadascun de els
quals s'havia casat amb una dona estrangera en temps d'Esdras (Esd.
10.25, 30, 35, 43).

12. Pare de Pelatías, un príncep de Judà durant l'exili (Ez. 11:1, 13).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BENAIA

BENAÍA segons la Bíblia: (a) Levita, fill de Joiada, de Cabseel de Judà (2 S. 23.20).

(a) Levita, fill de Joiada, de Cabseel de Judà (2 S. 23.20). El seu pare era sacerdot (1 Cr. 27:5); si Joiada estava al servei de l'altar, va anar probablement el principal dels sacerdots que es van unir a l'exèrcit per a posar a David sobre el tron (1 Cr. 12.27).

Benaía era valent. Va descendir a una cisterna per a donar mort a un lleó. Va abatre a dos herois moabitas. Armat tan sols d'un gaiato, es va mesurar amb un gegant egipci i, arrabassant-li la seva llança, li va donar mort amb ella (2 S. 23.20, 21; 1 Cr. 11.22, 23). Manava als cereteos i als peleteos, la guàrdia personal del rei David (2 S. 8.18).

Manava també al tercer exèrcit durant el tercer mes (1 Cr. 27:5, 6). Benaía i la guàrdia van romandre fidels a David durant la rebel·lió d'Absalón (cp. 2 S. 15.18; 20.23) i d'Adonías (1 R. 1.10). David li va ordenar que escortés a Salomó, amb la guàrdia, fins a Gihón, perquè fos ungit rei (1 R. 1.32-38)

com a cap de la guàrdia, va donar mort a Adonías (1 R. 2.25), a Joab (1 R. 2.29-34), i a Simei (1 R. 2.46). A la mort d'aquests conspiradors, Benaía va ser ascendit a general en cap dels exèrcits de Salomó (1 R. 2.35).

(b) Un dels valents de David, piratonita (2 S. 23.30; 1 Cr. 11.31; 27:14).

(c) Príncep de la família de Simeón (1 Cr. 4.36).

(d) Levita i guarda de les portes (1 Cr. 15.18, 20; 16:5).

(e) Sacerdot que tocava la trompeta davant de l'arca (1 Cr. 15.24; 16:6).

(f) Pare de Joiada, un dels consellers de David (1 Cr. 27:34).

(g) Levita descendent d'Asaf (2 Cr. 20.14).

(h) Levita supervisor de les ofrenes del temple (2 Cr. 31:13).

(i) Pare de Pelatías, príncep de Judà (Ez. 11:1, 3).

(j) És també el nom de quatre homes que es van casar amb dones estrangeres (Esd. 10.25, 30, 35, 43).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BENAIA