Bet-le-afra

BET-LE-AFRA (LLOC) [Heb bêt lĕ˓aprâ ( בֵּית לְעַפְרָה) ]. Una ciutat, d'altra banda desconeguda, esmentada només en Miq 1.10 dins d'un cant fúnebre paronomàstic que lamenta la caiguda de les ciutats de la Sefela, que van formar el baluard militar de Jerusalem. A través d'un joc de paraules amb la següent paraula hebrea, ˓apar, ‘pols’, el poeta òbviament desitja transmetre el sentit de "casa de pols". El problema gramatical és la preposició l, que normalment no ocorre després d'un constructe. L'exegeta podria ometre la l amb el suport del Targum, el siríaco i el teodociano, per a trobar una possible referència a una de les dues Ofras (heb ˓oprâ ) testificades , però una d'aquestes ciutats es troba en Benjamí i l'altra en Manasés, totes dues inapropiades. localitats per al text de Miqueas. Una alternativa és comprendre la l com a possessiu (Williams 1976: 30, 270; GKC, 130a), de manera que bêt lĕ (van Hoonacker 1908: 359 diu mibbêt lĕ, però MT bĕbêt és millor, donat el paral·lelisme amb bĕgat, -en Gat- en 10a; cf. BDB , 110b; GKC, 130aN) porta el sentit de "dins d'Ophrah" / Aphrah (veure Rudolph Miqueas KAT , 9, 12). Però el més simple, i en aquest cas el millor, és acceptar Bet-le-aphrah i la difícil Bet-ezel juntament amb Shaphir, Zaanan (v 11) i Maroth (v 12) com a localitats actualment desconegudes esmentades en el text de Miqueas 1. Donada l'antic costum hebreu de lamentar-se en pols i cendres, una traducció plausible del vers 10 seria: -En Gat, no ho diguis! No ploris en absolut! En ‘Ashton’ (Beth-le-aphrah) rodi per la pols! "

Bibliografia

Fohrer, G. 1967. Micha 1. Pàg. 65-80 a Das Ferne und Nahe Wort, ed. F. Maass. BZAW 105. Berlín.

Hoonacker, A. van. 1908. Els Douze Petits Prophètes. EBib. París.

Luker, LM 1985. Doom and Hope in Micah. Doctor. Diss. Universitat de Vanderbilt.

Williams, RJ 1976. Hebrew Syntax. 2d ed. Toronto.

      LAMONTTE M. LUKER