Caifas
Significat de Caifas
(gr. KaVáfas [transliteració de l'aram. kayfâ, d'origen incert],
«compressió» o «depressió»).
Sobrenom de José, summe sacerdot a Jerusalem, designat pel procurador
romà Valerio Grat (c 18 d. C.) i deposat per Lucio Vitelio, el llegat de
Siría (c 36 d. C.). Era gendre del summe sacerdot anterior, Anás (Jn. 18.13),
amb qui li ho mencíona ocasionalment (Lc. 3:2; Hch. 4:6; això mostra que
gaudia de gran prestigi i que se li permetia exercir una influència
considerable). Caifás va prendre part en els procediments judicials contra Jesús
i, en gran manera, va ser responsable de la seva mort (Mt. 26:3, 57; Jn. 11.49-53;
18.14, 24, 28). També va actuar en el judici contra els apòstols Pere i Juan
(Hch. 4:6).
Bib.: FJ-AJ xviii.2.2; xviii.4.3.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CAIFAS
CAIFÁS segons la Bíblia: José Caifás va ser designat summe sacerdot pel governador Valerio Grat l'any 18 d. C., i va romandre en aquest càrrec fins a l'any 36 d. C
José Caifás va ser designat summe sacerdot pel governador Valerio Grat l'any 18 d. C., i va romandre en aquest càrrec fins a l'any 36 d. C., quan va ser deposat pel procònsol Vitelio.
Va ser ell qui va pronunciar les profètiques paraules que més valia que un home morís per tota la nació, que no que perís la nació sencera, però sense adonar-se del veritable significat de les seves paraules (Jn. 11.50, 51).
Va presidir el judici del Senyor Jesús (Mt. 26:3, 57; Lc. 3:2; Jn. 11.49; 18.13, 28), i era present quan Pedro i Juan van comparèixer davant el Sanedrín (Hch. 4:6).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).