Cain

Significat de Cain

(heb. Qayin [1], comunament «treballador [artífex]» o «llança» [segons Gn. 4:1,
«adquisició (possessió)»]; gr. KáVn; ha-Qayin [2], «el ferrer [forjador;
lancero]»; Qâyin i ha-qênî [3], que també apareixen en inscripcions suar).

1. Fill major d'Adán i Eva, germà i assassí d'Abel.* Agricultor d'ofici,
va oferir un sacrifici del producte dels seus camps. Quan Déu va rebutjar el seu
ofrena i va acceptar la del seu germà, es va posar gelós i el va matar (Gn. 4:1-16). El
NT indica una causa ètica per al rebuig: Abel era just (Mt. 23.35), mentrestant
que els camins de Caín eren dolents (Jud. 11); Juan diu que era del maligne i
que «va matar al seu germà… perquè les seves obres eren dolentes, i les del seu germà
justes» (1 Jn. 3.12). L'autor d'He. 11:4 implica que la falta de fe va ser la
raó del rebuig de l'ofrena de Caín. Com a càstig pel seu crim, va anar
obligat a viure com a exiliat; per a la seva protecció o com a signe de protecció
contra la venjança de la sang del seu germà, se li va posar un senyal que la seva 188
naturalesa desconeixem (Gn. 4.15, 16).

2. Poble a les muntanyes de Judà (Jos. 15.57), ara anomenat Khirbet Yaqîn, a
uns 5 km al sud-est d'Hebron.

3. Nom d'una tribu (Nm. 24:21, 22, BJ i DHH); també se'n diu quenitas,
qenitas, quineos, quineceos, cainitas, ceneceos o ceneos* (Dj. 4.11; «Caín»,
BJ).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CAIN

CAÍN segons la Bíblia: Caín va ser el primogènit d'Adán i Eva, agricultor i primer homicida (Gn. 4:1).

Caín va ser el primogènit d'Adán i Eva, agricultor i primer homicida (Gn. 4:1). Va cometre el seu crim malgrat les amonestacions de Déu i va menysprear la misericòrdia i la correcció divines (Gn. 4:6-9). Des de l'assassinat del seu germà Abel va caminar errant i va ser separat del poble (Gn. 4.16).

Caín es va retirar a la terra de Nod, a l'orient del paradís (He. 11:4; 1 Jn. 3.12). Va tenir fills, entre ells Enoc (Gn. 4.16). Déu va posar un senyal a Caín perquè ningú ho matés, però es desconeix en què consistia aquest senyal.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CAIN