Conducta
Significat de Conducta
(gr. agÇgué, anastrofe).
En la Bíblia la paraula es refereix a «forma de vida», «manera de viure» (Gá.
1.13; Ef. 4.22; 1 Tu. 4.12; etc.). Les versions antigues deien
«conversa», però el terme grec de cap manera al·ludeix a l'intercanvi
oral de punts de vista, sentiments, etc. Amb aquest sentit de diàleg només
s'usa en Jer. 38:27 i Lc. 24:17.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CONDUCTA
CONDUCTA segons la Bíblia: Indica, generalment, un estil de vida, i en moltes versions s'ha traduït al castellà amb la paraula «conversa», que en el castellà clàssic significa «conducta» o «manera de viure» (Ef. 4.22; 1 P. 1.15; 2.12; 2 P. 3.11).
Indica, generalment, un estil de vida, i en moltes versions s'ha traduït al castellà amb la paraula «conversa», que en el castellà clàssic significa «conducta» o «manera de viure» (Ef. 4.22; 1 P. 1.15; 2.12; 2 P. 3.11).
La paraula «conducta»,, es deriva del verb llatí que significa «conduir», o també «anar a un punt i tornar».
La conducta del cristià ha d'estar inspirada i modelada pel seu caminar amb Crist, imitant-li.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).