Concubina

Significat de Concubina

(heb. pîlegesh; âmâh i shifjâh, criada [serva]»).

Esposa inferior en el sistema de la poligàmia. En general a la concubina
la hi triava d'entre les esclaves (Gn. 16:2,3), i l'espòs es podia divorciar
d'ella amb més facilitat que de la seva esposa principal (21.10-14). Els seus fills es
consideraven inferiors en relació amb els quals naixien de l'esposa legítima
(Gn. 25:6; Dj. 8.31; 9.18; cf vs 14,15).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CONCUBINA

CONCUBINA segons la Bíblia: Esposa de categoria secundària.
En ocasions esclaves donades per les esposes als seus marits per a tenir descendència (Gn. 16:2, 3; 39:29); no era, no obstant això, la principal raó de prendre concubines. Dt. 21.11 dóna l'arrel d'aquesta pràctica: un home veia a una dona bella, i la cobejava.

Esposa de categoria secundària.
En ocasions esclaves donades per les esposes als seus marits per a tenir descendència (Gn. 16:2, 3; 39:29); no era, no obstant això, la principal raó de prendre concubines. Dt. 21.11 dóna l'arrel d'aquesta pràctica: un home veia a una dona bella, i la cobejava.

Déu sembla simplement haver-ho permès per la mateixa causa que afirma el Senyor Jesús sobre la facilitat per a donar la carta de divorci: «per la duresa del vostre cor» (Mt. 19:8).

Es prohibeix als reis d'Israel que es multipliquin dones, perquè no extraviïn els seus cors (Dt. 17.17). Ésta va ser la causa de la caiguda de Salomó (1 R. 11:3). En Est. 2.14 i Dn. 5:2 es veu que el concubinat era també un costum entre els gentils.

El cristianisme denuncia aquest mal, reconeixent la relació conjugal monógama tal com Déu la va establir «al principi» (Gn. 2.23, 24; cp. Mt. 19:8, 9; 1 Tu. 3:2, 12; Tit. 1:6), i per tant la santedat del llaç matrimonial en aquells que Déu ha unit entre si.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CONCUBINA