Crucifixion

Significat de Crucifixion

Acte de fixar a una persona condemnada a una creu, lligant les seves mans i peus a
ella o travessant-los amb claus. Com va ocórrer amb Jesús, era comú flagel·lar a
les víctimes abans de crucificar-les, i després exigir-los que portessin la creu,* o
una de les bigues d'elles, fins al lloc de l'execució (Jn. 19:1, 17).

En 1968 es van descobrir diverses tombes jueves al nord de Jerusalem. Una de
elles, del s I d. C., contenia els ossos d'un home anomenat Johanán, que en
ocasió de la seva mort tenia entre 24 i 28 anys. L'evidència mostra que va ser
crucificat. Els ossos de tots dos talons estaven travessats per grans
claus, i els ossos de les cames intencionalment fets fallida. Va ser la 1a vegada
que es van trobar restes d'una persona crucificada en les excavacions
arqueològiques en Palestina. Vegeu Penjar.

Bib.: V. Tsaferis, J. Naveh i N. Haas, IEJ 20 (1970): 18-59; I. Yadin, IEJ 23
(1973):18-22.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CRUCIFIXION

CRUCIFIXIÓ segons la Bíblia: Pena capital executada mitjançant la fixació del reu a una creu. Es lligaven les mans i els peus o, de manera més cruel, s'usaven claus, traspassant mans i peus.

Pena capital executada mitjançant la fixació del reu a una creu. Es lligaven les mans i els peus o, de manera més cruel, s'usaven claus, traspassant mans i peus. Nombroses nacions de l'antiguitat practicaven la crucifixió o un suplici anàleg.

Primitivament s'emprava un sol madero (d'estacada o de fortificació), o un pal agusat en la seva part superior, sovint representat en els baix relleus, i ben conegut pels assiris, perses, cartaginesos i egipcis.

A vegades, només es deixava allí fixat al condemnat fins que li arribava la mort (Gn. 40:19; Est. 7.10). Els israelites sabien bé el que era «penjar [a algú] d'un madero» (Nm. 25:4; Jos. 8.29; 2 S. 21:9); aquest suplici era per a ells senyal d'una maledicció especial (Dt. 21.22-23).

Pablo veu en aquest text l'anunci profètic de la maledicció que Crist anava a portar en la creu en el nostre lloc (Gá. 3.13).

Els grecs i romans van modificar al seu temps el primitiu madero, afegint-li un madero transversal («patibulum»). És d'ells que els jueus van aprendre la crucifixió pròpiament dita:
Alejandro Magno va crucificar a 2.000 tiris.

Segons Josefo, Ciro, en l'edicte permetent el retorn dels jueus de Babilònia a Jerusalem, va amenaçar amb la pena de crucifixió a qualsevol que volgués obstaculitzar el compliment de la seva ordre (Antiguitats 12:5, 4).

Esd. 6.11 mostra que Darío de Pèrsia va amenaçar de mort als quals no obeïssin els seus decrets.
Antíoc Epifanes va crucificar a jueus fidels que van refusar abandonar la seva religió (Antiguitats 12:5, 4).

Alejandro Jáneo (Guerres 1:4, 6) i els fariseus van crucificar als seus enemics (Guerres 1:5, 3).
Els romans solament aplicaven aquest càstig als esclaus, o als homes lliures culpables dels crims més execrables; una llei formal prohibia la crucifixió de qualsevol ciutadà romà; a part d'això, aquest afrontós càstig s'emprava abundantment: l'any 7 d. C., un procurador romà a la Judea va fer crucificar a 2.000 rebels.

Durant l'Imperi, també es va arribar a crucificar a ciutadans romans, malgrat la llei en contra. Amb freqüència s'assotava al condemnat (vegeu ASSOT) (Mt. 27:26; Mr. 15.15; Jn. 19:1), que, amb el cos lacerat, era a continuació obligat a portar la seva creu (Jn. 19.17; cp. el sentit espiritual de Mt. 10.38).

La simple fixació de la víctima a la creu mitjançant cordes no comportava la mort. Ésta sobrevenia després que la set i la fam haguessin assortit els seus efectes. El clavamiento de mans i peus no produïa una mort necessàriament més ràpida.

Quan era necessari accelerar la mort del condemnat, se li feien fallida les cames, com es va fer amb els dos lladres crucificats juntament amb Jesús (Jn. 19.31-33). Nombrosos jueus van ser crucificats després de la presa de Jerusalem per Tito (Josefo, Vida 75).

Mogut per motius religiosos, Constantino va abolir la crucifixió en tot el territori de l'Imperi Romà.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CRUCIFIXION