Diamant

Significat de Diamant

(heb. I>hal^m, sh>mTr).

Carboni cristal·litzat, el més dur dels minerals (10 en l'escala de Mohs).
És altament benvolgut com a joia per causa de la seva lluentor i el seu llustre, i com
eina o abrasiu a causa de la seva extrema duresa. No obstant això, els termes
hebreus no designen al diamant, que en temps de l'AT no es coneixia; qualsevol
traducció és purament conjectural. Era la 3a pedra de la 2a fila del
pectoral del summe sacerdot (Ex. 28:18; 39:11), i una de les pedres precioses
que adornaven al «rei de Tir» (Ez. 28:13, «jaspi» en la RVR). Sh>mîr
probablement és l'esmeril o el corindó.*

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIAMANT

DIAMANT segons la Bíblia: (a) Heb. «yahalom». Apareix en Éx. 28:18; 39:11; no es pot identificar. En Ez. 28:13 es tradueix «jaspi» en les revisions 1960 i 1977, en tant que en l'antiga es tradueix «diamant».

(a) Heb. «yahalom». Apareix en Éx. 28:18; 39:11; no es pot identificar. En Ez. 28:13 es tradueix «jaspi» en les revisions 1960 i 1977, en tant que en l'antiga es tradueix «diamant».

(b) Solament apareix en els passatges citats, i no pot ser veritablement identificat. Se sosté generalment que no és el que ara es coneix com a diamant.

(c) En Jer. 17:1 i Ez. 3:9 el terme és «shamir». Es creu que és corindó, una pedra de gran duresa, però en tenir diferents colors té ara diversos noms.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIAMANT