La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

Diadema

Significat de Diadema

Traducció del: 1. Heb. nêzer [del verb n>tsar,»consagrar»], «corona»* (Ex.
29:6; 39:30; Lv, 8:9; Zac. 9.16; etc.). 2. Heb. ts>nîf, «diadema», «turbant»
(Job 29:14; Is. 62:3). 3. Heb. tif>r>h, una paraula de significat incert,
però que en el díptic poètic apareix com a sinònim de «corona» (Is. 28:5). 4.
Heb. at>r>h, en general traduït «corona» en la RVR (Ez. 16.12). 5. Heb.
keter [del verb k>tar, «voltar»], corona de la reina persa, la forma de la qual era
rodona (Est. 1.11; etc.). 6. Heb. tsTts, làmina d'or pur subjecta al tocat
del summe sacerdot (Ex. 28:36; etc.). 7. Gr. diádema (Ap. 12:3; 13:1; 19.12),
«corona real», «diadema», un símbol oriental de reialesa, amb la forma d'una
banda al voltant del cap (figs. 162, 415).

162. Diadema egípcia real exhibida en el Museu del Caire. El voltor
representa l'Alt Egipte, i la cobra el Baix Egipte.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIADEMA

DIADEMA segons la Bíblia: Traducció de diversos vocables, com segueix:
(a) «Tsanif» (heb.) s'usa en Is. 62:3, d'una diadema real.

Traducció de diversos vocables, com segueix:
(a) «Tsanif» (heb.) s'usa en Is. 62:3, d'una diadema real.

(b) «Nezer» (heb.) apareix en Éx. 29:6; 39:30, d'una diadema de santedat, en or pur, per als summes sacerdots; diadema real, adornada de pedres (Zac. 9.16).

(c) «Tsephirah» (heb.) s'usa com a diadema en Is. 28:5, componiment, adorn.

(d) «Diadëma» (gr.) és una diadema real, que es distingeix netament de «stephanos». Aquesta última paraula significa garlanda, trenat, en senyal de victòria en els jocs, en la guerra, o senyal de festa i de goig nupcial, i no es tradueix diadema.

S'ignora com eren les diademes entre els jueus. Pels textos citats és clar que s'usaven com:

(a) insígnia real;
(b) la diadema del suprem sacerdot;
(c) l'ornament masculí o femení, que s'emportava al cap.

Entre les altres nacions de l'antiguitat, la diadema era una espècie de turbant de seda d'uns 5 cm. d'ample, que envoltava el cap, i es nuava per darrere.

Era generalment blanc, o a vegades blau, com el de Darío, i recamado de pedreria o altres joies.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIADEMA

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic