Delme
també: Diezmo
Significat de Delme
El «delme» consisteix a donar la decima part del que es guanya a Déu.
Es practica des d'Abraham (Gen.14: 20, Heb.7:2,6), i Jacob (Gen.28:22).
Era exigit en la Llei de Moises Lev.27:30-33., Num.18.21-32.Els fariseus donaven el delme, fins i tot de les herbes, Mt.23.23, Lc.11.42.
En l'A.T. Déu beneeix granment als que donen el «delme», i els que no el donen estan «robant a Déu»: Ma1.3:7-12, Ageo 1:7-11.Una altra manera de robar el delme a Déu, és malgastant els recursos economicos. molta gent aporta per a determinats ministeris, i els encarregats d'executar el ministeri. es donen una bona vida amb #aqueix diners. COMPTE. som responsables davant Déu de #aqueix recurs. fins i tot de les hores invertides en el ministeri.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DELME
DELME segons la Bíblia: Desena part de la renda d'una persona; es dedica a usos sagrats.
Diverses nacions de l'Antiguitat ho practicaven, i era conegut pels patriarques de l'Antic Testament (Gn. 14.28; 28:10-22).
Desena part de la renda d'una persona; es dedica a usos sagrats.
Diverses nacions de l'Antiguitat ho practicaven, i era conegut pels patriarques de l'Antic Testament (Gn. 14.28; 28:10-22).
La llei mosaica ho establia sobre els fruits de la terra i el bestiar (Lv. 27:30-33; Nm. 18.27).
Era lliurat íntegrament als levites, per a la sustentació d'ells i el culte (Nm. 18.21-32; Dt. 12.17-19, 22, 29; 14.22). Aquesta pràctica dequeia a vegades, mereixent amonestacions (2 Cr. 31:4-12; Malament. 3:7-11), que solien ser sentides i obeïdes (2 Cr. 31:11).
El pagament de delmes continuava en temps de Crist (Lc. 11.42; 18.12; He. 7:5), però no va ser prescrit als cristians ni per Crist ni pels apòstols.
Sota l'economia de la gràcia s'espera de tot creient que aportació amb cor ben disposat «com va proposar en el seu cor: no amb tristesa, ni per necessitat, perquè Déu estima al dador alegre» (2 Co. 9:7).
El creient és exhortat a donar no per una norma imposada, sinó presentant-li l'exemple de gràcia del mateix Senyor Jesucrist, «que per amor a vosaltres es va fer pobre, sent ric» (2 Co. 8:9).
No és el delme del cristià el que correspon al Senyor, sinó tot el seu ser, ja que ha estat comprat «per preu» (1 Co. 6.20; 7.23), i deu així venir a ser eficaç administrador de tot el que el Senyor ha posat a les seves mans per a la glòria de Déu.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).