Delaia
Significat de Delaia
(heb. De l'i>>h i De l'i>>hf, «Yahweh (em) ha atret [llibertat]»).
1. Fundador d'una família sacerdotal, descendent d'Aarón, que va ser organitzada
per David com el 23è dels 24 grups de sacerdots (1 Cr. 24:18).
2. Fundador d'una família de porters, alguns dels membres dels quals van tornar de
Babilònia amb Zorobabel després de l'exili (Esd. 2.58, 60; Neh. 7:62).
3. Pare de Semaía que va aconsellar a Nehemías a refugiar-se en el temple per a salvar
la seva vida (Neh. 6.10).
4. Príncep que va pregar al rei Joacim de Judà a no cremar el rotllo que contenia les
profecies de Jeremies (Jer. 36:12, 25).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).