Dionisio
Significat de Dionisio
(gr. Dionúsios, de [pertanyent, dedicat] a Dionisio» [un déu grec de els
fruits i el vi, originalment adorat a Tràcia i en Frígia, i conegut per
els romans com Bacus]; nom personal gr. molt comú).
Convers de Pablo a Atenes, i membre de l'alt tribunal de l'Areòpag (Hch.
17.34). Com els homes d'aquest concili es triaven d'entre els més rics e
influents de l'aristocràcia de la ciutat, Dionisio degué haver pertangut a
una família de l'alta societat d'Atenes. Per aquesta raó, sens dubte, Lucas el
esmenta per nom com un convers a Atenes. L'historiador eclesiàstic
Eusebio cita a Dionisio de Corint (c 170 d. C.) que diu que el Dionisio del NT
va ser el primer bisbe de l'església d'Atenes. Tradicions posteriors el
confonen amb el màrtir Dionisio del s III d. C., el Sant Denis de França, i
també li atribueix escrits teològics místics que van ser realment
produïts per un escriptor anònim (conegut ara com Pseudo Dionisio), que
proposava idees filosòfiques neoplatòniques.
Bib.: EC-HE iii.4; iv.23.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIONISIO
DIONISIO segons la Bíblia: Membre del tribunal suprem d'Atenes, convertit per la predicació de l'apòstol Pau (Hch. 17.34).
Membre del tribunal suprem d'Atenes, convertit per la predicació de l'apòstol Pau (Hch. 17.34).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).