Ebed
EBED (PERSONA) [Heb ˓ebed ( עֶבֶד) ]. El nom de dues persones en la Bíblia hebrea.
1. L'avantpassat de GAAL (Jutges 9.26, 28, 30, 31, 35). Gaal va dirigir als homes de Siquem en una rebel·lió infructuosa contra Abimelec. El MT tradueix el nom Gaal ben-Ebed, encara que alguns mss hebreus contenen la variant Eber. S'ha suggerit que "ben-Ebed" ( literalment "fill d'un esclau") és una perversió de ben-Obed en el cas que Ebed no és un nom propi habitual (Boling Judges AB , 176; Burney 1970: 278) ; però almenys un altre OT personatge va ser nomenat Ebed (veure n. 2). La LXX ho crida Abed (var. Abel, Sabet, Iobel). L'última variant, que es troba en el Codex Vaticanus, ha provocat una discussió sobre si Ebed era cananeu o israelita. Si se suposa que Vaticanus conserva la lectura original, llavors l'avantpassat de Gaal sembla haver tingut l'antic nom cananeu Jobel o, menys probablement, un nom israelita que significa "Yahweh és Baal (senyor)". La nacionalitat de Gaal ha de néixer del context dels Jutges 9, com ho demostra Moore ( Jutges ICC , 254-56). Una altra possibilitat és que Ebed i Jobel siguin dos noms de la genealogia de Gaal ben Ebed ben Jobel (Boling Judges AB, 176).
2. Un descendent d'Adin i fill de Jonatán (LXX Obeth, var. Obe, Oben ) qui era el cap de família d'alguns retornats de l'exili baix Esdras (Esdras 8: 6; 1 Esd. 8.32 AV , NEB Obeth). El Codex Vaticanus (1 Esdr 8.32) diu simplement Ben-Jonathan. Cinquanta homes van acompanyar a Ebed, encara que segons 1 Esdr 8.32 el número era 250. Altres descendents d'Adin havien tornat abans de l'exili baix Zorobabel (Esdras 2.15).
Bibliografia
Burney, CF 1970. El llibre dels jutges. Repr. Nova York.
GARY S. SHOGREN
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).