Edom

Significat d'Edom

(heb. Edôm, «vermell», «terrós» o «de sang»; ac. Udumu; egip. Idwm).
1. Un altre nom per a Esaú,* anomenat Edom perquè va vendre la seva primogenitura per un
plat de menjar vermell (Gn. 25:30; 36:1, 8, 19).
173. Vall de Shobak en el territori d'Edom.
2. Terra dels edomitas, coneguda originalment amb la terra de Seir (Gn. 32:3;
36:20, 21, 30; Nm. 24:18). Edom incloïa la depressió anomenada L'Arabá, que es
estén des de la Mar Morta fins al Golf d'Aqaba, és a dir el desert d'Edom
(2 R. 3:8, 20). També incloïa el territori muntanyenc a banda i banda del
Arabá. Alguns de les muntanyes s'eleven a més de 1.060 m per sobre la
superfície de la depressió. Les muntanyes estan formades per pedra, gres,
roca calcària i pòrfir, amb vetes de coure i ferro en unes certes àrees. Algunes
àrees es podien usar per a agricultura (Nm. 20.17-19), però la major part era
estèril (Malament. 1:3, 4). La capital d'Edom era Sela,* que probablement es
pugui identificar amb -és-Sela, a uns 4 km al nord-oest de Buseira, l'antiga
Bosra.* Des del s VII a. C. hauria estat la fortalesa rocosa Umm el-Bayyârah,
dins de l'àrea de Petra, en un desert muntanyenc impenetrable. Altres
ciutats edomitas importants de l'antiguitat van ser Bosra i Temán. En
temps dels 345 grecs s'usava el nom d'Idumea per a Edom, i li ho
aplicava a porcions a l'oest de l'Arabá i al sud de Judà, la regió a la qual
havien estat empesos els edomitas per la pressió dels nabateos* des del
aquest (figs 91, 94). Mapes I, D-2; V, B-7; VI-X, G-4; XI, C-4; XIV-XVI, F-2/3.
Vegeu Aretas.
3. Nom col·lectiu per als edomitas* (Nm. 20.18, 20, 21 ; Am. 1:6, 11; etc.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EDOM

EDOM segons la Bíblia: Els edomitas presos col·lectivament (Nm. 20.18, 20, 21; Am. 1:6; Malament. 1:4).

Els edomitas presos col·lectivament (Nm. 20.18, 20, 21; Am. 1:6; Malament. 1:4).
Regió ocupada pels descendents d'Edom; anomenada originalment munti Seir (Gn. 32:3; Nm. 24:18), i més tard coneguda amb el nom d'Idumea. Regió muntanyenca i extremadament abrupta al sud de Moab.

En temps de Moisès tenia camps, vinyes, pous i una carretera (Nm. 20.17-19). Les seves ciutats importants van ser Sela, la capital, Ezión-geber i Elat.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EDOM