Eleale

Significat d'Eleale

(heb. Elâlêh i Elâlê, tal vegada «l'ascendir de Déu» o «Déu és exaltat»).

Poble que els israelites van prendre del rei amorreu d'Hesbón i que els rubenitas
van reconstruir (Nm. 32:3, 37). Més tard, quan els moabitas van estendre el seu
territori cap al nord, el van reocupar (ls. 15:4; 16:9; Jer. 48:34). Ara
és el-Al, una ruïna sobre un pujol, a 940 m s.n.m. i a uns 3 km al nord-est
d'Hesbón. Reed va realitzar alguns sondejos arqueològics en el lloc (1962). La
evidència trobada indica que l'antiga ciutat havia existit des del 3er
mil·lenni a. C. fins a l'Edat mitjana, amb un possible buit (1600- 1200 a. C.), doncs
365 no es van trobar restes de l'anomenada Edat Tardana del Bronze. Mapa VI,
E-4.

Bib.: W. L. Reed, Studies on the Ancient Palestininan World [Estudis sobre el
món de l'antiga Palestina] (Toronto, 1972), pp 18-28.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELEALE

ELEALE segons la Bíblia: Avui Elal, 2 Km. al nord d'Hesbón.
Ciutat en l'altiplà de Moab, conquistada per Gad i Rubén, però reocupada més tard pels moabitas (Nm. 32:3, 37; Is. 15:4; 48:34).

Avui Elal, 2 Km. al nord d'Hesbón.
Ciutat en l'altiplà de Moab, conquistada per Gad i Rubén, però reocupada més tard pels moabitas (Nm. 32:3, 37; Is. 15:4; 48:34).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELEALE