Eliaquim

Significat d'Eliaquim

(heb. Elyâqîm, «Déu estableix [aixeca]»; també apareix en diversos antics
segells heb.; gr. Eliak [e] ím).

1. Oficial majordom de la casa del rei Ezequías, i un dels ministres més
íntims del rei. Va ser un dels quals van conferenciar amb Rabsaces,* enviat de
Senaquerib (2 R.18.18, 26, 37; Is. 36:3, 11, 22), i un dels quals el rei
Ezequías va manar cridar per a consultar a Isaïes amb l'esperança d'obtenir un
missatge de Déu en un temps de gran crisi (2 R. 19:2; Is. 37:2). El missatge
de Déu per a ell, per mitjà d'Isaïes, indica que degué haver estat un home molt
piadós i summament capaç (ls. 22.20-25). El nom del seu pare va ser Hilcías (2
R. 18.18).

2. Fill de Josías, més tard anomenat Joacim. Vegeu Joacim. 368

3. Descendent de Zorobabel que apareix en la genealogia de Jesús que registra
Mateo (Mt. 1.13).

4. Descendent de David nomenat en la genealogia de Jesús que registra Lucas
(Lc. 3.30, 31).

184. Impressió ampliada d'un segell d'Eliaquim, majordom del rei Joacim,
trobat en Tell Beit Mirsim, considerat per W. F: Albright com l'antiga
Debir.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELIAQUIM

ELIAQUIM segons la Bíblia: «Déu estableix». Nom propi.
(a) Majordom del rei Ezequías; el rei el va manar primer a negociar amb els invasors assiris (2 R. 18.17-37) i després a procurar l'ajuda d'Isaïes el profeta (Is. 37:2).

«Déu estableix». Nom propi.
(a) Majordom del rei Ezequías; el rei el va manar primer a negociar amb els invasors assiris (2 R. 18.17-37) i després a procurar l'ajuda d'Isaïes el profeta (Is. 37:2).

(b) Nom original del rei Joacim (2 R. 23.34).

(c) Avantpassat de Jesús (Mt. 1.13).

(d) Un altre avantpassat de Jesús (Lc. 3.30).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELIAQUIM