Mirall

Significat de Mirall

(heb. marâh, reî, gilyônîm [Is. 3.23, de significat incert]; gr.
ésoptron).

Els miralls antics, dels quals s'han trobat molts en les
excavacions del Pròxim Orient, especialment a Egipte, estaven fets de
metall polit, generalment un aliatge de coure i estany (bronze). Més tard
es van usar miralls de plata i d'or. La seva forma era generalment rodona o
ovalada, encara que alguns van ser quadrats; comunament tenien un mànec que, junt
amb el dors del mirall, estava decorat (fig 207). Els miralls que les
dones hebrees van portar des d'Egipte eren de bronze, i van proporcionar el
material per a la font (Ex. 38:8; cf 12.35). Els de vidre no van començar a
usar-se fins al període romà tardà; en conseqüència, els miralls que
esmenten Pablo (1 Co. 13.12) i Santiago (1.23) van ser probablement de metall.
La imatge en un mirall metàl·lic és de menor qualitat que la dels moderns,
com es pot apreciar per la declaració de Pablo que un rostre es pot
veure només borrosament en un mirall, fet que li resultava molt familiar (1 Co.
13.12).

207. Miralls de bronze provinents de l'Egipte antic. Sobre el mànec del
mirall de la dreta s'aprecia el cap de la deessa amb banyes del bou
Hator.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MIRALL

MIRALL segons la Bíblia: Superfície polida, destinada a reflectir els objectes i el rostre (Is. 3.23; 2 Co. 3.18; Stg. 1.23). Els miralls de l'antiguitat eren de metall fos, de bronze i d'altres aliatges de coure (Éx. 38:8; Jb. 37:18); rodons, ovalats o quadrats, amb un mànec. Quan s'oxidaven, es tornaven a polir (Eclo. 12.11).

Superfície polida, destinada a reflectir els objectes i el rostre (Is. 3.23; 2 Co. 3.18; Stg. 1.23). Els miralls de l'antiguitat eren de metall fos, de bronze i d'altres aliatges de coure (Éx. 38:8; Jb. 37:18); rodons, ovalats o quadrats, amb un mànec. Quan s'oxidaven, es tornaven a polir (Eclo. 12.11).

Aquests objectes no estaven a l'una dels miralls moderns, quedant la imatge una miqueta borrosa (1 Co. 13.12).
Més tard, en occident es van fer miralls d'estany. Es pretén que l'inventor del mirall de plata va ser Praxíteles (època de Pompeu). Es feien també miralls d'or.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MIRALL