Ester

Significat d'Ester

(heb. Estêr; potser derivat d'una paraula persa que significa «estrella» [de
la fortuna]).

Reina jueva del rei Asuero, o Jerjes, i heroïna del llibre del mateix nom
(vegeu Asuero 2). El nom original hebreu d'Ester era Hadassâh, «murta».
Probablement va adoptar el nom Ester en entrar en la cort persa. Era filla de
Abihail, aparentment un benjamita, i filla adoptiva del seu cosí Mardoqueo,*
membre de la cort d'Asuero (Est. 2:5, 7, 15). Tant Ester com Mardoqueo
eren descendents dels exiliats hebreus que havien estat transportats a
Babilònia per Nabucodonosor més de 100 anys abans, però estaven entre els que
havien triat romandre en la terra del seu exili quan Ciro els va donar permís
per a tornar a la Judea. Tots dos eren residents en Susa,* l'antiga capital de
Elam (però en el seu temps una de les diverses capitals de Pèrsia), situada a uns
320 km a l'est de Babilònia (Mapa XII, D-8).

Ester era una jove notablement bella, el tacte i la simpatia de la qual li van guanyar el
favor real i el títol de reina després que l'anterior, Vasti, caigués en
desgràcia. Asuero li va donar #aqueix rang en el seu 7è any (c gener del 478 a. C.). Això
hauria ocorregut poc després de la desastrosa guerra contra Grècia, marcada per
les batalles de Salamina i de Platea. Quatre anys més tard, a l'abril del 474
a. C., el favorit real, Amman, tira sorts i aconsegueix que el rei ferm un
decret real autoritzant la mort de tots els jueus dins de l'Imperi Persa
i la confiscació de les seves propietats (Est. 3:7-15). Per mitjà d'aquest decret
procura venjar-se de Mardoqueo, que, quan el favorit entrava i sortia per la
porta del palau, permanentment refusava inclinar-se davant ell (vs 2-6).
Naturalment, entre els jueus el decret produeix gran consternació, i
Mardoqueo informa del problema a Ester (4:1-7) amb l'advertiment que Déu
ha dirigit les coses perquè ella pugui ser reina en #aqueix hora de crisi i
salvar al seu poble (vs 8-17). En un suprem acte de valor només igualat pel seu
infinit tacte, Ester intervé en favor de la seva nació, aparentment revelant
per primera vegada que ella mateixa és jueva (cps 6 i 7). Després de l'execució
d'Amman, el rei eleva a Mardoqueo a l'anterior càrrec de l'enemic, i en el mes de
juny signa un decret preparat per Mardoqueo que neutralitza l'anterior (cp
8). Com a gojós record de la seva miraculosa providència, els jueus decreten un
període de festa conegut com Purim,* «sorts», per la sort que va tirar Amman
(3:7; 9.17-32). Des de llavors, els jueus la celebren en honor d'Ester per
el seu esperit de valor i devoció, a qui Déu va usar per a l'alliberament del seu
poble (figs 212,337).

212. Tomba en Hamadán (l'antiga Ecbatana) on, segons la tradició, està
enterrada la reina Ester.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTER