Estel

Significat d'Estel

(heb. Hêlêl, «brillant [lluminós]» [del verb hâlal,»emetre llum», «brillar»,
«ser brillant»] o «estel»).

Terme que es troba en Is. 14.12 en un passatge en el qual el rei de
Babilònia apareix com un símbol de Satanàs abans de ser tirat del cel.
Antigament Hêlêl i el seu equivalent en les llengües afins s'aplicava
comunament al planeta Venus quan apareixia amb lluentor sense rival com l'astre
matutí. En aconseguir la seva lluentor màxima és 7 vegades més brillant que Sirià, la
estrella més brillant del cel. En #aqueix ocasions, és visible a l'ull fins i tot a
migdia, i en una nit fosca, sense lluna, llança ombra. Les frases annexes,
«fill del matí» o «fill de l'alba», eren expressions corrents que
significaven «estrella del matí». La LXX va traduir Hêlêl com HeÇsfóros,
«estrella matutina» (literalment, «qui porta el començar el dia»), una designació
corrent entre els grecs per a Venus com a estrella del matí. Una versió
literal de l'expressió hebrea (traduïda «Estel, fill del matí») seria:
«El brillant fill de l'alba». L'aplicació figurada de l'esplendente
planeta Venus (el cos celeste nocturn més lluminós després de la Lluna) a
Satanàs abans de la seva caiguda, quan seguia a Crist a poder i autoritat i era
cap de les hosts angèliques, és molt apropiada per a il·lustrar l'alta posició
des de la qual va caure Llucifer,* l'Estel. En Is. 13.10 i 2 P. 1.19 es fa
referència al planeta. Vegeu Diable.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTEL