Estiercol

Significat d'Estiercol

(heb. peresh, tsâfîa{, tsêâh, jªrâîm, gêlêl, gâlâl, dômen).

L'ús del fem com a combustible apareix en Ez. 4.12, 13, 15, però el
difós del seu ús amb #aqueix propòsit avui ens suggereix que també va poder ser
usat àmpliament en el passat. La seva aplicació com a fertilitzant s'esmenta en
Lc. 13:8. Figuradament, «fem» i «excrement» descriuen una cosa detestable,
perible i sense valor (2 R. 9.37; Job 20:7; Fil. 3:8, «escombraries», RVR; etc.).

En 2 R. 6.25 es parla del «fem de colom» (heb. jarê yônîm), una
substància desagradable que va arribar a ser un aliment cobejat pels assetjats
habitants de Samaria, i pel qual van pagar un alt preu. Josefo registra
que en la seva angoixa la gent a Jerusalem es va veure en la necessitat de menjar
fem durant el lloc de la ciutat. Recentment es va fer un intent de
identificar aquesta substància amb un producte vegetal barat i indesitjable, però no
es va poder demostrar aquesta identificació.

Bib.: FJ-GJ v.13.7.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTIERCOL

FEM segons la Bíblia: Als pobles antics, així com a Israel, el fem animal era usat com a combustible i també com a abonament una vegada sec. Es posava a assecar al sol o en els terrats. S'usava per a encendre els forns i el fogó (Ez. 4.12-16).

Als pobles antics, així com a Israel, el fem animal era usat com a combustible i també com a abonament una vegada sec. Es posava a assecar al sol o en els terrats. S'usava per a encendre els forns i el fogó (Ez. 4.12-16).

Isaïes ho esmenta com a fertilitzant (Is. 25:10). A Jerusalem existien una «Porta del Femer» o «Porta del Muladar» (Neh. 2.13; 3.13, 14; 12.31), dita així, segurament, perquè al costat d'ella es llançaven les immundícies de la ciutat.

En sentit figurat, jeure en el femer és senyal d'extrema misèria (Lm. 4:5) i alçar-li a un del femer significa treure'l de la seva prostrada condició (1 S. 2:8; Sal. 113:7).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTIERCOL