Estrada

Significat d'Estrada

(heb. kiyyôr kebesh i hadôm raglayim; gr. hupopódion ton podon ).

Suport baix en forma de caixa per a sostenir els peus d'una persona asseguda en
una cadira alta, especialment usat en relació amb els trons. En la Bíblia
s'empra el terme, en general, en els passatges poètics on, en forma
simbòlica, s'esmenta la terra o Jerusalem com l'estrada de Déu (ls. 66:1;
Lm. 2:1; Hch. 7.49; etc.). En diversos textos (Sal. 110:1; Lc. 20.43; He. 1.13;
etc.) es diu que els enemics de Déu seran l'estrada dels seus peus. Aquesta
expressió metafòric era ben entesa en el món antic, perquè s'han
trobat il·lustracions d'enemics lligats, pintats o tallats, en els
estrades dels reis, per exemple, el de Tutankamón (fig 521). En 2 Cr. 6.13
s'empra kiyyôr per a l'estrada de bronze que Salomón va manar col·locar en el
temple, sobre ell es va col·locar per a la cerimònia d'inauguració del temple.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTRADA

ESTRADA segons la Bíblia: Tarima sobre la qual reposaven els peus d'un personatge assegut, per exemple, en un tron (cp. el tron de Salomó, 2 Cr. 9.18).

Tarima sobre la qual reposaven els peus d'un personatge assegut, per exemple, en un tron (cp. el tron de Salomó, 2 Cr. 9.18).

Simbòlicament, l'arca del pacte es considera com l'estrada de Jehová, «assegut sobre els querubins» (1 Cr. 28:2; Sal. 99:1, 5; 132:7-8); la terra és així mateix l'estrada dels peus d'Aquell que té el cel com El seu tron (Is. 66:1; Mt. 5.34-35).

Els enemics de Crist vindran un dia a ser estrada dels seus peus (Sal. 110:1; Hch. 2.35; 1 Co. 15.25).
Aquest signe de victòria recorda el dels conqueridors de l'antiguitat que posaven el peu sobre el coll dels seus adversaris vençuts (Jos. 10.24; Sal. 66:12; Is. 51:23).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTRADA