Estrella

Significat d'Estrella

(heb. kôkâb; gr. astor, ástron).

Cos celeste. Aquests van atreure l'atenció dels antics, i els seus
moviments, el seu número i la seva agrupació aparent va arribar a ser el tema de molt
estudi i anàlisi. Quan la humanitat va perdre de vista a Déu com a creador,
va considerar les estrelles com a objectes de veneració més aviat que com a evidències
del poder diví. Les supersticions dels pobles pagans en relació amb
les estrelles va donar origen a la pseudo ciència de l'astrologia, que ensenya que
els cossos celestes tenen influència no sols sobre el món natural sinó
també sobre els assumptes humans. Durant alguns períodes els astròlegs*
van tenir càrrecs de gran importància en les corts reals (Dn. 2:2). Els
astrònoms de Babilònia, Assíria i Egipte van determinar els límits de les
constel·lacions, i van assignar les 12 constel·lacions del pla de l'eclíptica a
els 12 signes del zodíac. Van establir els calendaris i van predir els
eclipsis amb sorprenent exactitud. Les nacions paganes que envoltaven a Israel
en Palestina incloïen les estrelles (així com el Sol i la Lluna) en el seu panteó,
i tant Israel com Judà, durant la seva apostasia, van adorar a l'host del cel
(2 R. 17.16; 21:3; cf Dt. 4.19). Déu es va referir a les incomptables estrelles
per a il·lustrar a Abrahán les il·limitades benediccions i la incomptable descendència
que tindria el patriarca (Gn. 15:5; 22.17). Job esmenta certes
constel·lacions en la seva descripció del poder de Déu (Job 9:9; 38:31, 32), i
altres escriptors bíblics van reconèixer que les estrelles estan sota el poder de
Déu (Is. 13.10; Jer. 31:35) i que havien estat creades per ell (Sal. 8:3, 4;
19:1). Sobre l'«estel» de 2 P. 1.19 (gr. fÇsfóros) es creu que es refereix
al planeta Venus. Vegeu Estel; Llucifer; els noms de les constel·lacions
individuals.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTRELLA

ESTAVELLA segons la Bíblia: Ja d'antic es van interessar els homes en les estrelles i en les constel·lacions (Gn. 22.17).

Ja d'antic es van interessar els homes en les estrelles i en les constel·lacions (Gn. 22.17).

Observaven Orión, les Plèiades, l'Óssa Major, els signes del Zodíac (Jb. 9:9; 38:31-32; 2 R. 23:5).
Es van donar nom a uns certs planetes: Saturn, Venus (vegeu ZODÍAC). Jud. 13 fa possiblement al·lusió a meteors o a estels.

La posició d'uns certs astres permetia fixar les dates (Ant. 13:8, 2). Els egipcis dividien l'any en 36 períodes de 10 dies, començant cadascun amb l'aparició d'una de les 36 constel·lacions successives (vegeu TEMPS).

Els israelites consideraven a les estrelles com a dependents de Déu, el Creador d'elles (Gn. 1.16; Sal. 8:4; Is. 13.10; Jer. 31:35).

Els pagans i els israelites apóstatas van instituir un culte a les estrelles (Dt. 4.19; 2 R. 17.16); els van erigir altars, i van cremar perfums en honor dels astres (2 R. 21:5; 23:5).

Creien que les estrelles influenciaven no solament a la naturalesa (cp. Jb. 38:31), sinó també les empreses humanes. S'imaginaven també que indicaven el futur. Els moderns addictes als horòscops conserven la mateixa superstició pagana. (Vegeu ASTROLOGIA.)

En un sentit simbòlic, una estrella representa sovint a una gran personalitat:
L'estrella que surt de Jacob designa al Messies (Nm. 24:17);
els dotze patriarques són simbolitzats per estrelles (Gn. 37:9);
les estrelles són la imatge dels prínceps i cabdills particularment importants (Dn. 8.10; Ap. 1.20).

Jesucrist rep el nom d'estrella del matí (Ap. 2.28; 22.16; cp. 2 P. 1:9), donant-se a conèixer als creients de l'Església en aquest caràcter celestial.

Apareixerà com a sol de justícia en relació amb el seu poble terrenal i amb els judicis que han de tancar aquesta era de la gràcia (Malament. 4:2), en la seva segona vinguda

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTRELLA