Estruç
també: Avestruz
Significat d'Estruç
(heb. yaanâh, yâên, bath hayyaanâh, renânâh).
Ocell gran de l'Àfrica i del Pròxim Orient. La seva incapacitat per a volar està
compensada amb la seva gran velocitat; pot deixar enrere a un home a cavall. La
femella posa com una dotzena d'ous de gairebé 1,5 litres, i els situa en una
depressió en la sorra del desert que va excavar amb les seves poderoses potes de 2 dits.
Sovint els diposita durant el dia, perquè la calor del sol els incubi. Els seus hàbits
es descriuen en Job 39:13-18. L'estruç és un ocell retret (Job 30:29; Is. 13.21;
34:13; 43:20) i té un crit planyívol (El meu. 1:8). Puix que deixa el seu niu
aparentment sense protecció, se'l considerava com un símbol apropiat de
els qui s'han endurit pel pecat (Lm. 4:3). Era ceremonialmente impur (Lv.
11.16; Dt. 14.15).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESTRUÇ
ESTRUÇ segons la Bíblia: Ocell de la família «struthinidae», ordre «Cursors». Està classificada entre els ocells impurs per la Llei de Moisès. Viu en llocs deserts (Is. 13.21; 34:13; 43:20; Jer. 50:39).
Ocell de la família «struthinidae», ordre «Cursors». Està classificada entre els ocells impurs per la Llei de Moisès. Viu en llocs deserts (Is. 13.21; 34:13; 43:20; Jer. 50:39).
Deixa els seus ous en la sorra, ben coberts. El sol els escalfa de dia, i els pares se sentin sobre ells de nit.
Altres ous són deixats sense protecció perquè quan els nous estruços surtin dels seus tinguin aliment.
Quant a la indiferència dels estruços cap als seus (Jb. 39:13-18), queda il·lustrada per la seva fugida quan s'acosten caçadors, abandonant el niu.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).