Et-baal
Significat d'Et-baal
(heb. Ethba{al, «amb Baal»; fen. de Biblos, tb{l; inscripcions de Senaquerib
del 701 a. C., Tubalu, nom de l'últim rei de Sidón).
Rei de Sidón (i Tir), pare de Jezabel i sogre d'Acab, rei d'Israel (1 R.
16.31). Era sacerdot d'Astarté quan va matar al seu germà Felles, rei de
Sidón, i va usurpar el tron c 887 a. C.
Bib.: ANET 287; FJ-AJ viii.13.1, 2; ix.6.6; FJ-AA i.18.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).