Hamat

Significat d'Hamat

(heb. Jamâth [1],»fortalesa» o «emmurallat»; cun. Amâtu i Hammâtu; egip. 2mt;
heb. Jammath [2, 3], «deus [aigües] termals»; heb. Jamâth Tsôbâh [4],
«fortalesa de Soba»).

1. Antiga ciutat important sobre l'Orontes a la Síria central (Nm. 13.21), més
o menys a mig camí entre Damasc i Alep, avui dita 2am~. Els seus
primitius habitants eren reconeguts com a cananeus, segons Gn. 10.15-18. En
els últims segles del 2n mil·lenni a. C. els hitites van prendre la ciutat, com el
mostren les seves nombroses inscripcions trobades en 2am~. Més tard, la ciutat
va ser presa pels arameus, que la van retenir fins que va caure en mans de els
assiris. Mapa XI, B-4.

246. La moderna ciutat de 2am~ a Síria. En el fons està el pujol amb les
ruïnes de l'antiga Hamat.

David va viure en una relació amistosa amb Hamat (2 S. 8:9, 10; 1 Cr. 18:3, 9,
10), però Salomón sembla haver ocupat part del seu territori, perquè va construir
ciutats allí (2 Cr. 8:4). No obstant això, degué haver reconquerit el seu
independència amb la finalitat del regnat de Salomó, perquè en el temps d'Acab es
va unir amb altres estats sirians i palestins en la seva lluita contra Assíria. Hamat
va prendre part en la batalla contra Salmanasar III (en Qarqar, 853 a. C.) amb 700
carros, 700 homes a cavall i 10,000 soldats d'infanteria. Alguns anys
més tard encara tenia molta influència, perquè Amós la va dir «la gran Hamat»
(Am. 6:2). Va ser incorporada temporariamente una altra vegada a Israel quan Jeroboam
II va recuperar la ciutat (2 R. 14.28). No obstant això, de nou aviat es
va independitzar, per a caure poc després davant els assiris (18.34; 19.13), que
van deportar a part de la seva població a Samaria, mentre Sargón II situava a a el
uns dels samaritans en Hamat ( 2 R. 17.24, 30; Is. 11.11). Podia haver estat
part de la província assíria de Damasc, ja que Jeremies l'esmenta en
relació amb #aqueix ciutat (Jer. 49:23). La visió d'Ezequiel d'un Israel
restaurat situava el seu davantera nord en Hamat (Ez. 47:16, 17, 20; 48:1). Les
excavacions, dutes a terme en l'enorme tell de l'antiga Hamat per una
expedició danesa sota H. Ingholt (1931-1938), van mostrar que la ciutat hi havia
existit des dels primers temps historicos. 514

Bib.: ANET 279; H. Ingholt, Rapport préliminaire sud la première campagne donis
fouilles d'Hama [lnforme preliminar sobre la primera campanya de
excavacions d'Hamat] (Copenhaguen, 1934); Rapport préliminaire sud set
campagnes de fouilles á Hama en Syrie [Informe preliminar de 7 campanyes de
excavacions en Hamat a Síria] (Copenhaguen, 1940).

2. Poble fortificat en el territori de Neftalí (Jos. 19.35). Pel seu nom ha
estat identificat amb 2ammâm Tabarîyeh, un llogaret amb aigües termals, a uns
2,5 km al sud de Tiberías. Generalment es creu que Hamot-dor* (Jos. 21.32) i
Hamón* 2 (1 Cr. 6:76) designen a aquesta Hamat.

3. Cap ancestral de la família recabita (1 Cr. 2.55).

4. Ciutat de Síria conquistada per Salomó (2 Cr. 8:3). Sembla haver estat
situada en la rodalia de Tadmor i Hamat. És interessant notar que 3
maons trobats en les excavacions d'Hamat tenien la inscripció Tsbh
(= Tsôbah).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HAMAT