Germà

Significat de Germà

(heb. âj; gr. adelfós).

Aquesta paraula s'usa en diversos sentits: 1. Persona de sexe masculí amb
respecte a la seva relació amb qualsevol altra persona que té els mateixos pares
(per exemple, Jacob i Esaú; Gn. 27:6), o en comú un dels pares (Dj.
8.19). 2. Home que té relació de sang més o menys pròxima. Així, Lot
és anomenat germà d'Abrahán (Gn. 13:8; 14.14, 16), encara que en realitat era
nebot. 3. Persona d'una raça o nació emparentada. Moisès va dir «germà»
dels hebreus a l'edomita (Dt. 23:7). Dins de la raça hebrea, tots els
homes eren considerats germans (Neh. 5:7; Jer. 34:9). 4. Qualsevol ser
humà, ja que tots descendeixen del mateix avantpassat. En aquest sentit, el
Senyor va ensenyar la veritable relació fraternal (Mt. 5.22, 24; 7:3). 5. Creient,
com ho indiquen Mt. 23:8, Jn. 21.23, Hch. 6:3 i Gá. 1:2. Crist mateix es
presenta com a germà d'aquells als qui salva (Ro. 8.29).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GERMÀ

GERMÀ segons la Bíblia: (a) Del mateix pare i de la mateixa mare (Gn. 27:6), o del mateix pare (Gn. 28:2), o de la mateixa mare (Dj. 8.19).

(a) Del mateix pare i de la mateixa mare (Gn. 27:6), o del mateix pare (Gn. 28:2), o de la mateixa mare (Dj. 8.19).

(b) Un que té la mateixa ascendència, nebot (p. ex., Gn. 14.16), o de la mateixa raça o d'una nació sortida d'un mateix avantpassat que els israelites (Dt. 23:7; Neh. 5:7; Jer. 34:9).

(c) Aliat (Am. 1:9) o correligionari (Hch. 9.17; 1 Co. 6:6; 2 Co. 2.12, 13). El plural designa sovint als deixebles de Crist (Mt. 23:8; Ro. 1.13). Els que són nascuts de nou són doblement germans, i consegüentment han de tractar-se (Hch. 15.23; 1 Co. 16.20).

(d) Home al qual s'estima amb tant afecte com al propi germà o al qual un es dirigeix respectuosament amb aquest tractament (2 S. 1.26; 1 R. 20.32).

(e) Sense exclusions. tots els membres de la gran fraternitat humana (Gn. 9:5; Mt. 5.22; 18.35).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GERMÀ