Ira de déu
també: Ira de dios
IRA DE DÉU. Una combinació de pressuposicions filosòfiques originades en el pensament grec clàssic ha fet que els teòlegs jueus i cristians hagin de bregar amb les freqüents referències bíbliques al fet que Déu "s'enutja". Entre tals pressuposicions es troba la noció que tota emoció, especialment la ira, és provocada per "esperits malignes" que habiten en l'ànima; actuar sobre l'emoció en general -o sobre la ira específicament- es considera, per tant, un signe de feblesa o malaltia. Altres pressuposicions es basen en la distinció platònica entre raó i emoció: les nocions hel·lenístiques posteriors sobre Déu van tendir a emfatitzar la ment i el pensament divins, que en conjunt transcendeixen l'alegria i el dolor. En aquesta visió predominant, Déu arriba a ser vist com a indiferent a la humanitat i aliè al món, que posseeix una voluntat i una consciència fonamentals que és impassible i distant; VELL TESTAMENT
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).