Ira
Significat d'Ira
(heb. {Srá, tal vegada «vigilant [despert]»).
1. Jaireo, sacerdot o cap de David (2 S. 20.26).
2. Tecoíta, un dels valents de David (2 S. 23.26; 1 Cr. 11.28).
3. ltrita, també un dels valents de David (2 S. 23.38; 1 Cr. 11.40).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: IRA
IRA segons la Bíblia: La ira, quan s'ensenyoreix de l'home, és generalment una manifestació de la naturalesa pecaminosa de l'home que treu foc pels queixals, i queda patent la desaprovació de Déu cap a ella i els seus efectes.
La ira, quan s'ensenyoreix de l'home, és generalment una manifestació de la naturalesa pecaminosa de l'home que treu foc pels queixals, i queda patent la desaprovació de Déu cap a ella i els seus efectes.
«La ira de l'home no obra la justícia de Déu» (Stg. 1.20), i les Escriptures insisteixen una vegada i una altra en contra d'aquest estat d'ànim (Sal. 37:8; Pr. 12.16; 15:1; 19.19; 26:17; 27:4; 29:11; 2 Co. 12.20; Gá. 5.20; Ef. 4.31; Col. 3:8; 1 Tu. 2:8).
La ira, en l'home, és pecaminosa quan és fruit de la seva naturalesa caiguda, del seu egoisme.
Per la ira, l'home pot arribar a perdre el domini propi, cosa que Déu detesta.
El creient és exhortat a ser sobri (1 Ts. 5:6; Tit. 1:8; 2:2, 12; 1 P. 1.13; 4:7; 5:8), la qual cosa implica evidentment sobrietat en la seva manera d'actuar, el domini de les seves emocions, per a glòria de Déu.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).