Ishi

ISHI (DEÏTAT) [heb ˒ı̂šı̂ ( אִישִׁי) ]. Traducció de la KJV (en realitat, transliteració) d'Heb ˒ı̂šı̂ en Oseas 2: 18- Eng 2.16. La majoria de les versions ara tradueixen ˒ı̂šı̂ com -el meu espòs- ( literalment, -el meu home-). El context del versicle, Oseas 2 (en un sentit més ampli, Oseas 1-3), compara la relació de pacte de Déu (Yahweh) amb Israel (aquí, específicament, el Nreino) a un matrimoni, en el qual Yahvé és l'espòs i Israel l'esposa. Israel en l'actualitat (durant el regnat de Jeroboam II), segons Oseas 2: 4-15 – Eng 2: 2-13, és l'esposa infidel, però, com anuncien els vv 16-25 – Eng 14-23, serà va conduir al penediment i un retorn a Yahweh. En #aqueix dia futur de comunió renovada i restaurada amb Yahweh, Israel (d'acord amb la imatge de la metàfora del matrimoni) cridarà a Yahweh ˒ı̂šı̂, -el meu espòs- (cf. v 4 – Eng 2), ja no ho cridarà ba˓lı̂ , -El meu senyor- (v 18 – Eng 16). Aquest canvi en termes de direcció de Yahweh significa el canvi que tindrà lloc en la nació. L'antic terme, ba˓al, que també es pot traduir com a "espòs", prové d'una arrel verbal que significa "governar", "posseir". Quan ba˓alse usa en el sentit d'espòs "", sovint hi ha un èmfasi implícit en la relació formal i contractual entre l'home i la dona, en els drets legals de l'home com a espòs ("senyor") de la dona (Gènesi 20: 3). ; Èxode 21: 3, 22; Deuteronomi 22.22; 24: 4; cf.2 Sam 11.26). D'altra banda, ˒ı̂š (-home-), usat en el sentit de -espòs-, pot tenir connotacions de l'home com a contrapart, company de la dona, de la seva relació pròxima amb la dona (Gen 2: 23-24; 3: 6; cf. Gènesi 3.16; 29:32, 34; 30:15, 20; 2 Sam 14: 5; 2 Reis 4: 1). En el context d'Oseas 2, ˒ı̂šı̂ és un terme més personal i íntim que ba˓lı̂.Quan Israel, en una data futura, sigui portat al penediment i la renovació, ja no cridarà a Yahweh el seu -senyor-, algú a qui a contracor ha de reconèixer com el seu espòs simplement perquè està lligada a ell per contracte legal. Més aviat, ella dirà sincera i afectuosament a Yahweh ˒ı̂šı̂, -el meu home-, -el meu espòs-, estimant-lo genuïnament i romanent fidel a ell de bona gana.

No obstant això, Oseas 2: 18 – Eng. 2.16 té més significat. Perquè la paraula traduïda "(la meva) senyor" és també el nom de la gran deïtat cananea Baal, ba˓al, i a causa del context (veure 2.10, 15, i especialment 19 – Eng 2: 8, 13, 17) ), aquest versicle també ha de veure's com una polèmica contra el culte a Baal. Tal enteniment assumeix que els israelites es van referir a Yahvé com ba˓al, -senyor-, que, segons les dades onomàstiques, era el cas. En alguns casos, almenys en èpoques anteriors, això es va fer aparentment d'una manera innocent i intransigent. Tanmateix, per al segle VIII, qualsevol ús de ba˓a l'en  una connexió religiosa seria perillós. Si s'esmenta en referència a Yahweh, ba˓altodavía podria tenir el sentit genèric "senyor", no obstant això, seria suggestiu de la deïtat cananea; pitjor encara, podria indicar un sincretisme, en el qual Yahvé era venerat com Baal. Per tant, d'acord amb la metàfora del matrimoni d'Oseas 2, quan Israel en el futur ja no cridarà a Yahweh ba˓lı̂, "el meu senyor", sinó ˒ı̂šı̂, "el meu marit", el missatge subjacent és doble. Israel serà devot amorosament a Yahvé i, la qual cosa va de la mà amb això, no hi haurà cap problema, ni tan sols un recordatori de l'adoració a Baal. Només hi haurà pura adoració a Yahweh.

      WALTER A. MAIER III