Ismachia
ISMACHIA (PERSONA) [Heb yismakyāhû ( יִסְמַכְיָהוּ) ]. Un dels deu superintendents (pĕqı̂dı̂m) responsables de les ofrenes que s'emportaven al temple durant el regnat d'Ezequías (2 Cròniques 31:13). El rei Ezequías i Azarías, l'oficial principal del temple, van nomenar a Ismaquías ja els altres nou. La seva funció era ajudar a Conanías ja el seu germà Simei a administrar -les contribucions, els delmes i les coses dedicades- que s'emportaven i emmagatzemaven en el temple (2 Cròniques 31: 12-13). El nom significa -Yahweh secunda / sosté- ( HALAT 2: 399; cf. IPN 28, 196; LXX samachia ).
KENNET H. CUFFEY
[13]
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).