Ismael

Significat d'Ismael

(Déu sent): Fill de
Abraham amb la seva serva Agar. 
D'ell descendeixen els àrabs; els musulmans es
consideren descendents d'Ismael. Ga1.4.21-31.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ISMAEL

ISMAEL segons la Bíblia: «Déu sent».
(a) Fill d'Abraham i d'Agar, l'esclava egípcia. Va néixer quan Abraham, de 86 anys d'edat, havia passat ja deu anys en Canaán (Gn. 16:3,15; cf. Gn. 12:4).

«Déu sent».
(a) Fill d'Abraham i d'Agar, l'esclava egípcia. Va néixer quan Abraham, de 86 anys d'edat, havia passat ja deu anys en Canaán (Gn. 16:3,15; cf. Gn. 12:4).

Ismael és fill de la saviesa carnal, no de la fe. És el fill d'un pare que, davant la promesa de Déu, es deixa encegar per les aparents impossibilitats i s'esforça per obtenir, per mitjans humans, el resultat de la promesa.

Quan la circumcisió va ser instituïda per a la família d'Abraham, Ismael tenia 13 anys (Gn. 17.25). A l'any següent va néixer Isaac, quan la seva mare ja havia passat l'edat de tenir fills. Ell va ser el fill de la promesa i la resposta de Déu als dubtes dels seus pares (Gn. 21:5).

Durant la festa del deslletament d'Isaac, Ismael es va fer notar per la seva actitud burleta. Per primera vegada en la família d'Abraham, el que havia nascut de la carn i de la incredulitat, es burlava de l'hereu de la promesa.

L'apòstol Pau mostra aquest esdeveniment com una al·legoria (Gá. 4.22-31). Aquest comportament d'Ismael va comportar la seva expulsió i la de la seva mare. Van anar errant pel desert de Beerseba, on van estar a punt de morir de set.

L'àngel del Senyor va dirigir a Agar cap a una font d'aigua, la qual cosa els va salvar a tots dos la vida. Ismael va créixer i es va enfortir en el desert de Parán, al sud de Canaán, vivint del seu arc.

Ismael es va casar amb una egípcia (Gn. 21:3-21). Va ser pare de dotze prínceps, segons la promesa de Déu a Abraham (Gn. 17.20; 25:12-16). Va tenir a més una filla, que va venir a ser esposa d'Esaú (Gn. 28:9; 36:10). Ismael i Isaac van sepultar junts al seu pare Abraham (Gn. 25:9).
Ismael va morir als 137 anys d'edat (Gn. 25:17).

(b) Descendent de Jonatán (1 Cr. 8.38; 9.44).

(c) Alt funcionari amb poders judicials, pare de Zebadías (1 Cr. 19.11).

(d) Fill de Johanán; va participar en la conspiració que va fer caure a Atalía (2 Cr. 23:1).

(e) Membre de la casa reial de Judà, va donar mort a Gedalías, el governador que Nabucodonosor havia posat sobre la Judea després de la caiguda de Jerusalem, després d'haver-se guanyat la seva confiança. Després de diverses incidències, va aconseguir arribar al país dels amonitas, que l'havien induït a cometre aquests crims (2 R. 25:25; Jer. 40:7-16; 41:1-18).

(f) Fill de Pasur; Esdras ho va persuadir perquè acomiadés a la seva dona estrangera (Esd. 10.22).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ISMAEL