Josue

Significat de Josue

(heb. Yehôshûa{, «Yahweh és [el seu] alliberament [ajuda; salva]», «Yahweh és
salvació» o «el Salvador»; aram. Yeshûâ; gr. Isóus).

El nom apareix en un antic segell hebreu i també en una ossera
(receptacle d'ossos) descoberts en Palestina, que daten del temps de
Crist o una mica després.

1. Fill de Nun, de la tribu d'Efraín (Nm. 13:8, 16). Amb excepció de Jocabed,
la mare de Moisès, Josué és el 1r personatge de l'AT que porta un nom
compost amb el de Yahweh. Va ser el comandant militar de Moisès durant la
peregrinació pel desert, i se l'esmenta per 1a vegada en connexió amb la
victòria sobre els amalecitas uns pocs dies abans d'arribar al mont Sinaí
(Ex. 17:8-16). Com a assistent o «servidor» de Moisès, ho va acompanyar en el
ascens al mont Sinaí (24:13). En Cades-barnea, 2 anys després de l'èxode,
Josué va representar a la tribu d'Efraín en l'expedició enviada per a espiar la
terra promesa. Juntament amb Caleb, al retorn van donar un informe favorable (Nm.
13:8; 14:6-9; cf 14:7) i se'ls va atorgar el privilegi d'entrar en Canaán 38
anys més tard (14.30-38). Poc abans de la seva mort, Moisès va consagrar
públicament a Josué com el seu successor (Nm. 27:18-23; Dt. 1.38; 31:23). Quan
Moisès va morir, Josué va començar immediatament els preparatius per a entrar en Canaán
(Jos. 1.10, 11). Va enviar 2 espies per a obtenir un informe de la situació en
Jericó (2:1), i quan els preparatius van estar acabats va dirigir al poble
en l'encreuament del Jordán (Jos. 4.10-19). Després de la captura de Jericó i de
Hai, va enfrontar i va derrotar una coalició de reis cananeus en Gabaa, prop de
Jerusalem, i una altra en Hazor en la part nord del país (cps 6-11). Després de
#aqueix conquestes preliminars (cf Hch. 7.45), es va posar a la tasca de dividir la
terra de Canaán entre les tribus (cps 13-21), i la seva herència, per comanda d'ell
mateix, va ser Timnat-sàrria en la muntanya d'Efraín (19.50). A l'edat de 110 anys
va reunir a tot Israel, els va aconsellar ser fidels a Déu (24:1-28; cf He. 4:8) i
va morir (vs 29, 30). Vegin-se Jesús; Oseas.

2. Amo d'un camp en Bet-semes al qual les vaques van portar l'arca en tornar de
Filistea (1 S. 6.14).

3. Governador de Jerusalem durant el regnat del rei Josías (2 R. 23:8).

4. Porta de la ciutat de Jerusalem on es van erigir els altars pagans que
Josías va destruir (2 R. 23:8).

5. Summe sacerdot baix Zorobabel, després del retorn de la captivitat babilònica
(Hab. 1.12-14; 2.24; Zac. 3:1-9).

6. Descendent de Judà el nom del qual apareix en la genealogia de Jesucrist que
registra Lucas (Lc. 3.29).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JOSUE

JOSUÉ segons la Bíblia: (Heb. «I’hõshû’a»: «Jehová és salvació».)
(a) Col·laborador i successor de Moisès; el seu nom era al principi Oseas, salvació (Nm. 13:8, 16). Era descendent d'Efraín i fill de Nun (Nm. 13:8, 16). Va conduir als israelites a la victòria sobre Amalec en Refidim (Éx. 17:8-16).

(Heb. «I’hõshû’a»: «Jehová és salvació».)
(a) Col·laborador i successor de Moisès; el seu nom era al principi Oseas, salvació (Nm. 13:8, 16). Era descendent d'Efraín i fill de Nun (Nm. 13:8, 16). Va conduir als israelites a la victòria sobre Amalec en Refidim (Éx. 17:8-16).

Va estar amb Moisès al Sinaí, mentre que al peu de la muntanya el poble es feia el vedell d'or. Josué va prendre els crits d'orgia en el campament per clam de lluita (Éx. 24:13; 32:17, 18). Va ser encarregat de la cura del primer tabernacle de reunió (Éx. 33:11).

Als 40 anys d'edat, Josué, com a representant d'Efraín, va ser assenyalat amb altres onze israelites perquè anés a espiar els punts febles de Canaán. Josué i Caleb es van esforçar a persuadir al poble que calia avançar i apoderar-se del país, fiats en Déu (Jos. 14:7; Nm. 13:8; 14:6-9).

A causa de la seva actitud, els seus oients gairebé els van apedregar (Nm. 14.10). Déu els va recompensar per la seva lleialtat i fe, prolongant les seves vides, i permetent-los l'entrada en la Terra Promesa (Nm. 14.20-28). Al final dels quaranta anys en el desert, Moisès, per ordre de Déu, va posar a Josué davant el summe sacerdot i davant de tota l'assemblea, en Sitim, per a conferir-li públicament la successió (Nm. 27:18-23; Dt. 1.38).

Just abans de la mort de Moisès, els dos homes van entrar en el tabernacle, a fi que Josué fos consagrat pel Senyor mateix al lloc de cabdill del poble (Dt. 31:14, 23). Immediatament després, Josué va començar els preparatius per a passar el Jordà. El poble tenia tres dies per a reunir les provisions (Jos. 1.10-11). Josué va recordar a les dues tribus i mitja ja establertes a l'est del Jordán que havien de fer costat als seus germans en l'empresa militar (Jos. 1.12-18), i va enviar a espies a explorar Jericó (Jos. 2:1).

El campament va ser instal·lat a la riba del Jordán, i el poble va rebre una ordre de marxa minuciosament preparada (Jos. 3:1-6). El pla militar que Josué va preparar per a la conquesta de Canaán demostra les seves capacitats militars. Entre les seves previsions es trobaven: un campament central amb una avantatjosa situació; la presa de les ciutats en la rodalia del campament; grans ofensives que haurien de seguir immediatament a aquestes victòries.

Però Josué va cometre l'error de fer un pacte amb els gabaonitas i de no deixar una guarnició a la ciutat dels jebuseos després de la seva conquesta. Aquestes dues fallades van contribuir decisivament a l'aïllament de Judà de les tribus del nord (Jos. 9). Seguint els ordes de Moisès, Josué va conduir al poble sobre els monts Ebal i Gerizim perquè sentissin les benediccions i les malediccions (Jos. 8.30-35).

Les expedicions militars de Josué van infringir el poder dels cananeus, però no van arribar a exterminar-los (vegeu CANAÁN, La terra i la seva conquesta). Malgrat la perspectiva de noves campanyes, havia arribat el moment d'establir-se al país.

Ajudat pel summe sacerdot i per una comissió, Josué va presidir el repartiment de les terres conquistades. La distribució va començar durant l'estada del campament en Gilgal (Jos. 14:6-17.18). Josué va acabar aquesta obra, va crear ciutats de refugi, va donar ciutats als levites, i va disposar que l'Arca del Pacte es quedés en Sitja (Jos. 18-21).

Va obtenir per a si mateix la ciutat de Timnat-sàrria en la muntanya d'Efraín (Jos. 19.50). Quan ja era molt ancià, Josué va convocar l'assemblea en Siquem, el lloc on Abraham, entrat en Canaán, havia erigit el primer altar a Jehová; allí era on les tribus anaven a invocar sobre si mateixes les benediccions i les malediccions de Jehová.

Josué va pronunciar un enèrgic discurs, exhortant al poble a no abandonar a Jehová (Jos. 24:1-28). Va morir poc després, a l'edat de 110 anys. Va ser sepultat en el lloc que havia triat, en Timnat-sàrria (Jos. 24:29, 30).

(b) Habitant de Bet-semes, propietari del camp on va arribar l'arca en un carro tirat per vaques, que els filisteus havien enviat (1 S. 6.14) (Vegeu ARCA DEL PACTE).

(c) Governador de Jerusalem sota el regnat de Josías (2 R. 23:8)

(d) El summe sacerdot fill de Josadac que va tornar a Babilònia amb Zorobabel (Esd. 2:2; Neh. 7:7). Va erigir l'altar dels holocaustos, va encoratjar als artesans i a l'assemblea del poble a reconstruir el Temple (Esd. 3:2-9; Hag. 1:1,12, 14; 2:2-4). És anomenat Jesúa en Esdras i Nehemías.

Com a summe sacerdot, representava davant Déu als deportats retornats de l'exili, i va rebre la seguretat del socors diví (Zac. 3:1-9; 6.11-13). El seu nom, la seva obra de restauració del Temple i les dues profecies de Zacarías sobre ell li fan un tipus de Crist

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JOSUE