Juda

Significat de Juda

(heb. Yehûdâh, «lloança»; aram. Yehûd; cun. Yaudu, Yahudu, i Yakudu; gr.
lóudas e lodá [tal vegada d'una variant de l'heb.]).

En general, sobre la base de Gn. 29:35, el nom s'explica com «sigui El
(Déu) lloat», però l'etimologia és incerta. El nom apareix en un
contracte entre documents no bíblics dels Rotllos de la Mar Morta; en el seu
forma aramea apareix en els papirs arameus d'Elefantina del s V a. C.; també
en antigues monedes hebrees i anses d'atuells que es van trobar en Palestina.

1. Quart fill de Jacob amb la seva esposa Llegeixi (Gn. 29:32-35). Es va casar amb una
senyoreta cananea. Súa, amb qui s'havia relacionat per mitjà d'un amic
cananeu (38:1, 2). Ella li va donar 3 fills: Er, Onán i Sela (vs 3-5). Va prendre com
esposa per al seu fill Er a Tamar, una altra senyoreta cananea (v 6). Quan Er va morir
sense fills, Judà va donar a Tamar al seu fill Onán, en harmonia amb el costum de la
època (vs 7, 8). Quan Onán va morir sense deixar hereu (vs 9, 10), Tamar
va tornar a la casa del seu pare, amb la promesa de Judà que quan Sela arribés
a la maduresa li seria donat per espòs (v 11). Com Judà no va complir la seva paraula,
Tamar va arribar a tenir descendents de Judà amb engany; va tenir 2 fills: Fares i
Zara (vs 12-30). Encara que Judà es revela com moralment aberrant en certs
aspectes, en moltes altres facetes del seu caràcter sembla haver estat més exemplar
que els seus germans. No va prendre part en la massacre de Siquem, que van realitzar Simeón
i Leví (cp 34), i va ser ell, en un intent per salvar a José, qui va proposar als seus
germans que José fos venut i no assassinat (37:26-28). Més tard, en
Egipte, va mostrar molta noblesa de caràcter quan José, sense que fos reconegut
pels seus germans, va voler detenir a Benjamí per haver suposadament robat la
copa de plata. Judà va suplicar eloqüentment en favor del seu germà menor i es
va oferir com a presoner a José per a obtenir l'alliberament de Benjamí (cp 44).
Quan Jacob i la seva família van emigrar a Egipte, Judà va ser triat per a precedir al
grup i anunciar a José l'arribada de Jacob (46:28). Quan Jacob va beneir a
els seus fills en el seu llit de mort, va donar a Judà les benediccions que corresponien
al primogènit (49:8-12), passant per alt a Rubén pel seu pecat d'incest (v
4), i a Simeón i Leví per la seva matança dels siquemitas (vs 5-7). Les profecies
pronunciades en #aqueix moment es van complir més tard. La tribu de Judà va arribar a
ser la més important de totes les d'Israel, i Fares, un dels fills de Judà
va ser l'avantpassat de David i de la casa reial del regne del sud (Rt. 4.18-22; 1
Cr. 2:3-15; 3:1-6), i de Jesús, el Salvador de la humanitat (Mt. 1:3-6, 16).

2. Munti/s i cadena muntanyenca situada a la regió de Judà (Jos. 11.21; 15:1-19;
21.11; etc.).

3. Desert (heb. midbar Yehûdâh; gr. heérmos tes Ioudáias), aparentment
localitzat 676 en el Neguev; o millor encara, entre la Mar Morta i les muntanyes de
Judà (Dj. 1.16; Sal. 63; etc.).

4. Levita que el seu descendent Cadmiel amb els seus fills van ser destacats en els dies de
Zorobabel (Esd. 3:9). Se'n diu Hodavías en 2.40 i Neh. 7.43. Possiblement
sigui Judà 7.

5. Levita que es va casar amb una dona estrangera en els dies d'Esdras (Esd. 10.23).

6. Benjamita que era el 2n administrador de Jerusalem en els dies de Nehemías
(Neh. 11:9).

7. Levita que va tornar de Babilònia amb Zorobabel (Neh. 12:8); possiblement és
Judà 4.

8. Jueu destacat que va prendre part en la dedicació del mur de Jerusalem en
temps de Nehemías (Neh. 12.34).

9. Sacerdot i músic que va participar en la dedicació del mur de Jerusalem en
temps de Nehemías (Neh. 12.36).

10 i 11.

Dos avantpassats de Jesucrist en la genealogia que registra Lucas (Lc. 3.26,
30).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JUDA

JUDÀ segons la Bíblia: «que Ell (Déu) sigui lloat».
(A) Quart fill de Jacob i Llegeixi, i el cap de la tribu que porta el seu nom. Va ser Judà el que va aconsellar als seus germans la venda de José en lloc de llevar-li la vida (Gn. 37:26).

«que Ell (Déu) sigui lloat».
(A) Quart fill de Jacob i Llegeixi, i el cap de la tribu que porta el seu nom. Va ser Judà el que va aconsellar als seus germans la venda de José en lloc de llevar-li la vida (Gn. 37:26).

Va pecar en l'assumpte de la seva nora Tamar (Gn. 38). No tenia cap objecció a castigar amb la mort a Tamar, fins que va quedar comprovat que ell era també culpable (Gn. 38:26). Així s'assenyala la terrible corrupció en la història de la família en la qual, per elecció de gràcia, Crist naixeria (Mt. 1:2).

Encara que no era el fill major, aviat va començar a tenir el primer lloc en la família. Va poder persuadir al seu pare que deixés anar a Benjamí a Egipte (Gn. 43:8), i quan es va haver de parlar a José, va anar Judà qui va prendre la paraula (Gn. 44:14-18 ss).

En la benedicció de Jacob als seus fills, les prediccions mostren que la línia real queda centrada en Judà. El ceptre no s'apartaria de Judà, ni el legislador d'entre els seus peus fins que vingués Siloh, etc. (Gn. 49:8-12). De Judà van descendir David i una llarga successió de reis. Crist, nascut de la tribu de Judà, és anomenat «el Lleó de la tribu de Judà» (Ap. 5:5).

(B) Levita, avantpassat d'alguns dels que van ajudar a reconstruir el temple (Esd. 3:9). Possiblement el mateix que Hodavías (Esd. 2.40; Neh. 7.43).

(C) Levita que havia pres una dona estrangera (Esd. 10.23).

(D) Fill de Senúa, supervisor de Jerusalem (Neh. 11:9).

(E) Levita que va tornar de l'exili (Neh. 12:8).

(F i G) Un príncep de Judà i un sacerdot i músic que van assistir a la dedicació del mur de Jerusalem (Neh. 12.34, 36).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JUDA