Jubileu
també: Jubileo
Significat de Jubileu
(heb. yôbêl, potser «torrentós» o «soroll alegre»).
El 50è any, a la fi de 7 cels d'anys sabàtics (Lv. 25:8, 10), en els quals es
prohibien sembrar i collir (v 11); tots els esclaus hebreus havien de ser
alliberats (v 10) i la terra tornava als seus amos originals (vs 24-28). Aquesta
última provisió impedia que unes poques persones riques creessin un pequeno grup
de terratinents i una majoria de persones sense terra. La venda de la terra
en realitat seria només un lloguer per un temps llarg. No obstant això, una casa
en una ciutat emmurallada (amb excepció de les ciutats dels levites) estava
exemptes d'aquesta provisió; la seva transferència era permanent tret que fos
redimida dins de l'any de la venda (Lv. 25:29-34).
Existeixen diferències d'opinió sobre si l'any del jubileu coincidia amb el
7è any sabàtic del cicle (és a dir, l'any 49è), la qual cosa faria que fos el
«any cinquanta» per còmput inclusiu, o si era el que seguia després de l'any
49è. En aquest últim cas, hi hauria 2 anys consecutius sense collites. No hi ha
registres en la Bíblia, ni fora d'ella, que realment s'observés el
jubileu; per això no es pot resoldre el dubte.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).