Koa

KOA [heb qôa˓ ( קֹועַ) ]. Persones esmentades en un entorn militar en Ezequiel 23.23. Forma parella amb SHOA. És igualment desconegut a part d'aquest passatge, on es nomena com a part de l'exèrcit babilònic. Generalment s'identifica temptativament amb el Quti, però la falta de correspondència fonètica presenta una dificultat aclaparadora (Zadok 1978: 179; Trobo RLA 3: 719). Eichrodt ( Ezekiel OTL , 328) va reconèixer el joc de paraules en els tres noms Pekod (càstig), Shoa (crit d'auxili) i Koa, que va relacionar amb els crits. Encara que és poc probable que aparegui un verb relacionat en l'AT (Baumgartner HALAT 3: 1042), es pot citar l'heb qi˓qēa˓ postbíblic -escatainar- (cf. Syr qĕ˓â"cridar"). Pel que sembla, va ser aquest desig de paronomasia artística el que va provocar una distorsió del nom, perquè el profeta pogués dibuixar una imatge apassionada del destí de Judà.

Des del 3er  mil·lenni els Quti, també coneguts com a -Guti- i per tant -Gutianos-, es van establir i vigorosos habitants d'una àrea a l'E del Tigris, a banda i banda del Baix Zab, encara que en el 1r mil·lenni el terme tendia a ser geogràfic en lloc de gentilici i es va usar de manera més vaga a la regió transtigridiana (Trobo RLA 3: 718-19). Va ser el governador babilònic dels Guti, Ugbaru, qui es va acostar al rei persa Ciro i va capturar Babilònia per a ell. Consulti SHOA per a un tractament més complet.

Bibliografia

Zadok, R. 1978. Topònims semíticos occidentals en fonts assíries i babilòniques. Pàgines. 163-79 en Estudis de la Bíblia i l'Antic Pròxim Orient, ed. I. Avishur. Jerusalem.

      LESLIE C. ALLEN