Llevat
també: Levadura
Significat de Llevat
(heb. jâmêts i Ñeôr; gr. zúm).
Substància productora de fermentació que s'usava/usa per a aixecar diversos
tipus de massa. La primera referència bíblica al llevat està relacionada
amb la institució de la festa dels Pans* sense Llevat, en vespres de la
partida dels hebreus d'Egipte. Durant aquesta festa no la hi havia de trobar en
les llars (Ex. 12.15-20; 13:3-7). No s'havia de presentar cap ofrena
de cereals feta amb ella (Lv. 2.11); havia de ser menjar sense aquest fermento en un
lloc sant (6.15-17). El profeta Amós, irònicament, convidava a els
israelites apóstatas a oferir sacrificis que continguessin llevat (Am. 4:5),
una pràctica prohibida. No obstant això, s'havien d'oferir pans leudados amb
unes certes ofrenes (Lv. 7.13; 23.17). Jesús va comparar la qualitat penetrant de
els seus ensenyaments amb l'acció del llevat sobre la massa (Mt. 13.33; Lc.
13.20, 21). El mateix va fer per a il·lustrar la influència persuasiva de les
doctrines dels fariseus i saduceus, i la dolenta d'Herodes (Mt. 16:6, 12; Mr.
8.15). Pablo, en referir-se a la dels judaïtzants en el seu mitjà, va advertir a els
cristians gàlates que «una mica de llevat leuda tota la massa» (Gá. 5:9), i
va aconsellar als corintis a netejar-se del vell llevat i arribar a ser una
massa nova (1 Co. 5:6, 7).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LLEVAT
LLEVAT segons la Bíblia: Substància usada per a fermentar i aixecar la massa (Éx. 12.15, 19; 13:7). En èpoques bíbliques s'usava per a això un tros de massa agra.
Substància usada per a fermentar i aixecar la massa (Éx. 12.15, 19; 13:7). En èpoques bíbliques s'usava per a això un tros de massa agra. El llevat estava prohibit en les ofrenes que havien de ser consumides sobre l'altar; aquelles de les quals es participava podien tenir-la (Éx. 7.13; 23.17).
El llevat, agent de corrupció, és l'emblema de les doctrines pernicioses (Mt. 16.11; Mr. 8.15), de la maldat (1 Co. 5:6-8; Gá. 5:9), de la qual ens hem de guardar totalment.
Durant la Pasqua, els israelites no devien ni consumir pa amb llevat, ni fins i tot tenir llevat a les seves cases, sota pena de ser tallats del seu poble (Éx. 12.15, 19). L'absència de llevat simbolitzava la puresa que Déu demanda dels seus servidors.
Això era també un record de la seva sortida d'Egipte, puix que els israelites es van emportar la massa sense fermentar. La insipidesa d'aquest pa sense llevat els serviria de recordatori de les afliccions d'Egipte (Éx. 12.34, 39; Dt. 16:3; 1 Co. 5:7, 8).
La paràbola del llevat (Mt. 13.33) ha estat diversament interpretada. Uns certs comentaristes han cregut veure en ella una imatge de la influència saturadora de l'Evangeli que, d'una manera potser amagada, penetra en tots els mitjans i per la terra sencera (cf. Col. 1.16).
No obstant això, s'ha de tenir en compte que en tots els altres passatges bíblics el llevat és consistentment un símbol d'iniquitat. De la mateixa manera que la zitzània es barreja amb el blat fins la sega (Mt. 13.24-30), així el llevat introduït en la farina produeix un fermento de corrupció que anirà en augment fins a l'apostasia i el judici que ha de caure sobre ella (Mt. 24:12; 2 Ts. 2:3).
En aquest sentit és usada per Pablo en 1 Co. 5:6-8 i Gá. 5:9, per la qual cosa és invàlida la interpretació optimista. La paràbola de la zitzània i la del llevat mostren diferents aspectes de la mateixa realitat: el procés de corrupció conduent a l'apostasia en el si del testimoniatge de l'Església en la terra fins a la intervenció del Senyor en judici sobre una cristiandat apóstata (cf. Lc. 18:8; 1 Tu. 4:1; 2 Tu. 3:1-5, etcètera).
Així, «fins que tot va ser leudado», en lloc de significar que tothom serà guanyat per a l'Evangeli, té un significat diametralment oposat.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).