Lysias

LYSIAS (PERSONA) [ Gr . Lysias ( Λυσιας ) ]. 1. Veure CLAUDIUS LYSIAS.

2. Un sirià de llinatge real nomenat regent de l'àrea des de l'Eufrates fins a la frontera amb Egipte per Antíoc IV Epífanes, quan Antíoc va assaltar Pèrsia per diners ca. 165 a. C. (1 Mac 3.33). També va ser nomenat guardià del fill del rei, Antíoc V Eupator. Lisias va rebre la meitat de l'exèrcit d'Antíoc, inclosos soldats, cavalleria i elefants, i va rebre instruccions de derrotar als jueus a Jerusalem. Lisias va enviar a Ptolemeu, el fill de Dorymenes, Nicanor i Gòrgies per a destruir Jerusalem (1 Mac. 3: 32-39), però Judes Macabeo els va derrotar en Emaús (1 Mac. 3: 40-4: 25). 2 Macabeus (10: 15-23) parla de Gòrgies lliurant una guerra amb mercenaris (presumiblement la mateixa batalla) i una altra batalla entre Judes i alguns idumeus, però no és clar si els idumeus van actuar amb Gòrgies o simplement simultàniament.

A l'any següent, el propi Lisias va marxar a Idumea i va acampar en (o va assetjar) Beth-zur. Aparentment, Judes va derrotar a Lisias, qui es va retirar a Antioquia a la recerca de més mercenaris (1 Mac 4: 27-35), encara que 2 Mac 11: 6-15 diu que els termes de pau es van negociar, tal vegada implicant un enfrontament, i que Lisias va tornar a Antiochus V (a Antioquia?). El retir de Lisias li va donar a Judes l'oportunitat de netejar el temple a Jerusalem. A continuació, Judes va emprendre la seva reeixida campanya a Transjordània (1 Mac 5: 19-51 [= 2 Mac 12: 2-28]). Segons 2 Mac 12: 27-28, Lisias va ser derrotat en Efrón, però 1 Macabeus no fa tal afirmació, i Lisias havia estat informat prèviament amb el rei (2 Mac 12: 1). Mentrestant, Judes va tornar a Jerusalem (1 Mac 5: 52-54 [= 2 Mac 12.31]) i després va lluitar contra els idumeus (1 Mac 5: 65-68 [= 2 Mac 12: 32-37]).

Mentrestant, Antíoc IV Epífanes s'havia vist frustrat en els seus intents de recaptar diners a Pèrsia (1 Mac 6: 1-4). En assabentar-se que Lisias havia fracassat en el seu atac a Jerusalem i sabent que estava prop de la mort, Antíoc va nomenar un nou subordinat, Felipe, perquè fos regenti i guardià d'Antíoc V (1 Mac 6: 14-15), establint així a Lisias i Felipe com a competidors pel seu tron. Lisias es va assabentar d'aquesta acció i va nomenar el jove Antíoc V com a rei sota la seva supervisió. Aprofitant el moment de la transició, Judes va atacar la ciutadella construïda per Antíoc a Jerusalem en 167 (1 Mac 6: 18-20; cf. 1.33). Lisias i Antíoc van marxar novament sobre Bet-zur, però 1 i 2 Macabeus no estan d'acord sobre els detalls. Segons 1 Mac 6: 32-49, Judes va sortir de la ciutadella cap a Bet-zur, va acampar enfront d'ella en Bet-Zacarías, embardissat en la batalla, però va perdre quan les seves tropes van veure als elefants dels selèucides. Segons 2 Mac 13: 14-22, va haver-hi una escaramussa prèvia en Modein, guanyada per Judes mitjançant un atac als elefants, seguida d'una altra victòria de Judes en Bet-zur. Un traïdor jueu li va revelar un secret a Lisias, qui va tornar a negociar amb Beth-zur, presumiblement des d'una postura victoriosa.

Es pot suposar que el secret era que la ciutat es va quedar sense aliments ja que l'any era sabàtic en el qual ningú podia plantar cultius. Per tant, totes dues fonts coincideixen en última instància en què Lisias va guanyar en Beth-zur. Després va assetjar Jerusalem, que enfrontava la mateixa escassetat d'aliments. Durant el lloc, Lisias es va assabentar que Felipe s'havia erigit en rei a Antioquia (1 Mac 6: 48-56). Lisias va fer les paus ràpidament amb els jueus i es va emportar a Antíoc de retorn a Antioquia, que va capturar de mans de Felipe. No obstant això, en 161, Demetrio I Soter va capturar la ciutat i va executar a Lisias i Antíoc V (1 Mac 7: 1-4).

Bibliografia

Harrington, DJ 1988. The Maccabean revolt. Estudis de l'Antic Testament 1. Wilmington, DE.

      PAUL L. REDDITT