Mitjana

Significat de Mitjana

(heb. i aram. Mâday).

País a l'est dels monts Zagros i al sud de la Mar Càspia. Els seus habitants, els
medes, eren un intrèpid poble de les muntanyes, d'origen indoeuropeu,
descendents de Jafet mitjançant Madai (Gn. 10:2; 1 Cr. 1:5). La 1a referència
a ells en la història prové de temps de Salmanasar III (859-824 a. C.), i
des de llavors apareixen amb regularitat en els informes assiris, presentats
com a tribus bàrbares, contra les quals van lluitar els seus reis en forma repetida, però
de les quals només van poder subjugar les occidentals. Després de la caiguda de
Samaria (723/22 a. C.), alguns dels israelites capturats van ser deportats a
les ciutats dels medes (2 R. 17:6; 18.11). Sargón II, Senaquerib i
Esar-hadón d'Assíria van lliurar batalles reeixides contra els medes o van rebre
tributs d'ells. Recentment s'han descobert en Nimrúd (la Cala
bíblica) grans tauletes cuneïformes que registren tractats entre Esarhadón i
prínceps medes locals. Herodoto compte que Deioces (c 700-c 647 a. C.) va aconseguir
unir les diverses tribus medes en una nació, i que va fundar Ecbatana* com la
capital del seu regne. S'afirma que el seu fill Fraortes (c 647-c 625 a. C.) va subjugar
les tribus perses, però va perdre la vida lluitant contra Assíria. Ciájares (c
625-c 585 a. C.) va continuar la lluita contra Assíria i, juntament amb Nabopolasar de
Babilònia, va posar fi a l'imperi en capturar la seva capital, Nínive, en el 612 a. C.
En dividir-se l'Imperi Assiri, els medes van prendre les muntanyenques províncies del
nord: Assíria, Armènia i l'extrem oriental de l'Àsia Menor, amb el riu Halys
com la seva frontera occidental. L'amistat amb els babilonis va ser segellada per el
matrimoni d'Amuhea, la filla de Ciájares, amb Nabucodonosor. En el 585 a. C.
va haver-hi una batalla entre medes i lidis que va acabar quan va ocórrer el famós
eclipsi solar del 28 de maig del 585 a. C., que havia estat predit per Tales de
Milet. Va seguir un tractat d'amistat, i el príncep hereu mede, Astiages,
es va casar amb una princesa lídia. Sota el govern d'Astiages (c 585-c 553
a. C.), Ciro, el rei vassall persa d'Anshan, es va rebel·lar contra el seu senyor, qui
va poder també haver estat el seu avi, i després d'algunes derrotes inicials
va conquistar Ecbatana i tot l'Imperi Mede. En unir als medes amb les seves tribus
perses, Ciro va formar una nació i un regne doble: el poderós Imperi Mede-Persa.
Mapa XI, B-6. Vegeu Pèrsia.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MITJANA

MITJANA segons la Bíblia: País d'Àsia, a l'est dels monts Zagros, al sud de la mar Càspia, a l'Oest del país dels parts, i al nord d'Elam.

País d'Àsia, a l'est dels monts Zagros, al sud de la mar Càspia, a l'Oest del país dels parts, i al nord d'Elam.

Tenia poc més de 1.000 Km. de longitud per uns 400 d'amplària. Quan l'imperi va estar en el seu apogeu, va sobrepassar aquests límits, sobretot al nord-oest.

La major part de la Mitjana pròpia estava constituïda per un altiplà d'uns 900 m. d'altura. La resta del país consistia de set cadenes muntanyenques paral·leles orientades de nord-oest a sud-est, separades per fèrtils i ben regades valls.

Aquest país, els cavalls del qual eren de gran renom, posseïa excel·lents pastures. Els habitants autòctons van ser derrotats per un poble indoeuropeu, els Madai de Gn. 10:2 (Herodoto 7:62).

La història de Mitjana comença en el segle IX a. C. El nom de Medes es troba per primera vegada en les inscripcions de Salmansar III d'Assíria, que va envair Mitjana (cap a l'any 835 a. C.); 27 reietons perses li van donar tribut.

Van seguir les invasions amb Shamshid-adad (825-812) i Adad Nirari III (812-782), que va dirigir expedicions contra Mitjana (801 a 787). L'any 737, Tiglat-pileser III va envair i es va annexionar uns certs districtes del país.

Quan Sargón es va apoderar de la ciutat de Samaria, l'any 722 a. C., va deportar a israelites i els va establir en ciutats de Mitjana (2 R. 17:6; 18.11). Cap a l'any 710, Sargón va sotmetre totalment als medes. Els va imposar un tribut de bells cavalls, que van donar fama al seu país. Senaquerib es vanagloriava també de rebre tribut de Mitjana.

Esar-hadón va establir governadors en Mitjana. Fins llavors els medes no semblen formar una nació unificada per un poder real (enfront de les afirmacions d'Herodoto. 1:96 ss). Baix Phraortes (674-653 a. C.)

Mitjana va venir a ser una potència formidable. Cap a l'any 625 Cyaxares, fill de l'anterior, aliat amb Nebopolasar de Babilònia, va assetjar Nínive, la va prendre, i va abatre l'imperi agafar-lo (Ant. 10:5, 1). Els vencedors es van repartir el botí. Cyaxares es va possessionar de l'Assíria pròpia i les regions que depenien d'ella, al nord i al nord-oest.

El casament de Nabucodonosor, fill de Nebopolasar, amb Amytus (Amuhea, Amuhia), filla de Cyaxares, va contribuir a enfortir l'aliança entre Babilònia i Mitja, donant solidesa a totes dues monarquies. Cyaxares (652-612) va ser succeït per Arbaces (612-585). Astyages, fill de Cyaxares, va regnar del 584 al 550.

L'any 550, els perses establerts al sud i al sud-est de Mitjana es van rebel·lar; Ciro, rei d'Anshan, va venir a ser el rei de Mitjana i de Pèrsia. Tant els vencedors com els vençuts eren de pura raça ària i es van fondre en una sola nació.

L'any 330 a. C., Mitjana va venir a formar part de l'imperi d'Alexandre. Després de la mort d'aquest sobirà, Mitjana va quedar unida a Síria (1 Mac. 6.56), i després incorporada a l'Imperi dels parts.

L'AT esmenta els medes entre els pobles que es van apoderar de Babilònia (Is. 13.17, 18; cf. Jer. 51:11, 28). Es prediu que els conqueridors de Babilònia vindran d'Elam i de Mitjana (Is. 21:2, 9). Baix Ciro, l'any 539, Darío de Mitjana, acabdillant als medes i als perses, es va apoderar de Babilònia (Dn. 5.31; cf. v. 28).

L'imperi medopersa és el segon regne de Daniel (cf. Dn. 2.39); l'ós (Dn. 7:5) i el carner de dues banyes (Dn. 8:3-20) són altres símbols de l'imperi medopersa; un de les banyes era més alt que l'altre i el més alt va créixer després (Dn. 7:3); això significa que en primer lloc s'anava a manifestar el poder dels medes, seguit aviat per la prepotència persa.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MITJANA